La realitzadora Isabel Requena ha presentat el curtmetratge ‘Memòria zero’, que forma part del projecte Simfonies de Ciutat, produït pel CCCB i fet en col·laboració amb el col·lectiu professional Dones Visuals. Es tracta d’un documental de 24 minuts que fa un relat coral de la vida al voltant del lloc conegut com la plaça de l’esvoranc. És a dir, l’espai públic que l’Ajuntament va habilitar de forma provisional tot just on el 2005 es produir l’esfondrament de diversos d’habitatges a causa de les obres del metro.
Requena va venir a viure al Carmel l’any 2020. Moltes tardes portava les seves filles a jugar a una plaça que tenia un pendent molt pronunciat i on els nens es deixaven caure com si fos un tobogan. Mesos després va descobrir per casualitat que aquell desnivell era l’ocasionat pel gran esvoranc de les obres del metro. A partir d’aquí la directora va començar a documentar aquell fet a través de personatges que el van viure en primera persona.
Veïns i botiguers afectats
Al curtmetratge apareixen diversos testimonis de veïns i comerciants que van patir les conseqüències d’aquell accident imprevisible. Alguns de molt colpidors com el de la Pepi Moreno, veïna que va perdre la seva casa de dues plantes, situada al passatge de Calafell i que només va tenir tres hores per treure’n les pertinences. O també el del Ramon Ambrós, propietari de la copisteria del Carmel, que va fotografiar tot el procés d’enderroc dels blocs de pisos afectats.
“Encara no s’ha girat full”
La directora del documental es mostra molt crítica amb el que va succeir aquell fatídic 27 de gener del 2005 i tot el que va venir després. “Encara no s’ha girat full”, lamenta el perruquer Tony Mena, que té el local tot just davant la plaça. Una afirmació que Requena comparteix i que justifica amb el fet que “ha quedat com un espai oblidat i mal acabat, sense cap nom ni recordatori”. També explica que li va costar trobar testimonis que haguessin perdut casa seva i que molts veïns eviten passar per allà per no recordar les imatges del desastre.
Fi de la provisionalitat
El documental es va gravar durant els mesos anteriors a l’inici de les obres que transformaran la plaça. Un treballs iniciats el setembre passat i que inclouen la construcció d’un bloc de pisos de lloguer social amb equipaments i una plaça pública més reduïda. Requena critica que un espai que ha tingut un ús intensiu per part del veïnat “hagi estat provisional durant gairebé 20 anys” i celebra que finalment hagin començat les obres. Tot i això, una part del veïnat no està molt d’acord amb el projecte, ja que serà una plaça dura i sense espai per a jocs infantils a causa de les seves dimensions.
Durant el curt es pot veure un acte veïnal en què els participants proposen diversos noms per a la futura plaça. Un noms que no deixen ningú indiferent i mostren la indignació que encara arrosseguen alguns dels afectats: “plaça de la (poca) vergonya”, “plaça de la (in) dignitat”, “plaça de l’oblit”, “plaça del desastre”. I d’altres més positius: “plaça de l’esperança” o “plaça de la sort” perquè, al cap i a la fi, l’esfondrament no va provocar cap víctima mortal.
