Si aquest Divendres Sant es vol comprar el diari en paper, perquè es té costum, no es pot. O millor dit, el que es trobarà al quiosc ja és vell, d’ahir.

Hi ha tres dates senyalades, tres festius, en què això passa. Una tradició que ve de lluny i que anys enrere, sense premsa digital actualitzada constantment, era molt més notable. Passa també altres dies de l’any i no sempre coincideix amb la resta del territori espanyol.

Quins dies no hi ha premsa a Catalunya?

L’1 de gener no hi ha diaris del dia a cap quiosc. En cas que estiguin oberts s’hi pot trobar el diari del 31 de desembre però el primer dia de l’any no es publica premsa ni catalana ni espanyola.

En el cas de la Setmana Santa, i com passa també en el calendari laboral, hi ha diferències entre Catalunya i la resta d’Espanya. Aquí no hi ha diaris el Divendres Sant, però en altres zones és el Dissabte Sant.

Per Nadal també s’altera el ritme de les rotatives. El 25 de desembre sí que hi ha diaris de paper a Catalunya, però no l’endemà, el dia de Sant Esteve. En canvi, a la resta de l’estat, que celebra més la Nit de Nadal, no surt diari per Nadal.

D’on ve aquesta tradició?

Per entendre per què passa això, ens hem de remuntar a l’any 1938. En aquell moment es va aprovar una Llei que establia un descans pels treballadors de la premsa en aquests tres festius assenyalats. Aquesta llei reconeixia, per la naturalesa de la feina periodística, la idoneïtat de treballar els festius degudament compensats. Això sí, tret d’aquests tres. Precisament tres festivitats molt assenyalades del calendari catòlic, i en aquell moment Espanya era un estat catòlic amb profund respecte per les tradicions religioses.

Molts diaris publicaven en dos parts, la del dia i la de l’endemà, com dos diaris en un, o fins i tot s’hi feia constar les dues dates. Algunes publicacions, com La Vanguardia, encara ho mantenen a dia d’avui.

Dia sense diaris
Alguns diaris fan constar encara les dues dates

Més enllà d’alguna persona que s’ha estranyat al quiosc perquè no era conscient que avui no sortia la premsa, o algun client de cafeteria que avui no ha pogut esmorzar llegint el diari del dia, la qüestió ha anat perdent notorietat. Les redaccions continuen treballant per actualitzar la informació que publiquen als webs i els compradors de premsa escrita, en són menys que fa uns anys.