El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) es pregunta sobre l’obsessió per les formes canòniques amb l’exposició “El culte a la bellesa”. La mostra, que parteix d’un projecte de Janice Li a la Wellcome Collection de Londres (2023), ha estat adaptat per Blanca Arias i Júlia Llull. Amb més de 400 peces, el recorregut de la mostra posa en diàleg obres d’art, documents, objectes històrics i instal·lacions contemporànies per abordar com la idea de bellesa està condicionada al llarg de la història i com s’han construït els cànons estètics, i reivindicar les dissidències dels cossos exclosos. La proposta d’exposició està oberta al CCCB fins al 8 de novembre.
Dilapidar els cànons
Els ideals de bellesa humana han existit sempre en totes les èpoques i cultures, i l’exposició “El culte a la bellesa” del CCCB explora els mecanismes a través dels quals s’han construït aquests ideals o cànons. Això sí, amb la mirada posada a reivindicar “els cossos i les belleses exclosos de la norma”. Una de les comissàries de l’adaptació de la mostra a Barcelona, Júlia Llull, explica que aquests cànons “han delimitat el que els cossos poden fer, poden desitjar o poden ser”, i destaca les lluites transfeministes, que “han articulat una denúncia més sostinguda” d’aquests cànons “i s’han proposat altres formes de bellesa”.
Ampliar l’imaginari
Per a Blanca Arias, també co comissària, aquesta mostra i les obres que s’hi recullen ajuden a “ampliar el nostre imaginari” i, amb això, “allò que considerem bell i allò que considerem desitjable“.
La mostra presenta un ventall de peces en què a través de l’art, cossos dissidents es rebel·len contra les normes i proposen una mirada molt més inclusiva sobre els cossos i el desig.
Aliança entre el pensament i la ciència
Mentrestant, al llarg de la història, la filosofia ha volgut definir el concepte de bellesa i l’art representar-la, i la ciència ha posat els esforços en assolir-la. La mostra explora també com el mercat crea necessitats constants per tenir uns cossos desitjables i d’acord amb el que s’entén per bellesa, per això la persecució del cànon no acaba mai, perquè sempre és canviant.
Una proposta heterogènia
Un dels àmbits de la mostra del CCCB està dedicat a les olors, i es poden ensumar perfums i ungüents femenins del Renaixement o una aproximació a l’olor que podien fer personatges històrics masculins com Napoleó o Tutankamon.
En el seu conjunt, les 400 peces recollides en l’exposició del CCCB mostren com la bellesa està condicionada per la moralitat, l’estatus, la salut, l’edat, el gènere o l’origen ètnic, entre altres marcs. S’hi poden veure obres, entre d’altres, de William Hogarth, Angélica Dass, Laura Aguilar, Juno Calypso, Zed Nelson, Shirin Fathi, Narcissister, Ismael Smith, Isidre Nonell, Josep Masana, Colita, Sandra Gamarra, Esther Ferrer, Regina José Galindo, Maria Alcaide, Colectivo Ayllu, Lorenza Böttner, Marina Vargas, Arvida Byström, Harriet Davey o Renaissance Goo x Baum & Leahy.
