(ACN) L’any 2006, el documental A través del Carmel retratava personatges i escenaris quotidians del barri, amb un pla seqüència de 92 minuts. 20 anys després, el seu director, Claudio Zulian, ha tornat al Carmel per filmar-ne una segona part i revisitar la majoria d’indrets i persones que van aparèixer en la primera versió.
“Vaig pensar que valia la pena torna a enregistrar la història viva del barri, perquè la ciutat i les persones que l’habiten han canviat molt en 20 anys”, explica Zulian. Amb el títol A través del Carmel 20.26, el documental, filmat recentment, seguirà la mateixa estructura que el primer, amb una narració en off amb la participació de 150 veïns i un pla seqüència d’una hora i mitja.
Canvis socials i urbanístics
El documental, produït per Acteón i Balance Media Entertainment, ha recorregut diversos carrers i places, però també edificis públics i cases particulars. “Hi ha parts del Carmel que s’han gentrificat i d’altres que no, almenys fins ara”, apunta el director. En posa d’exemple una casa del carrer de Lisboa on van poder entrar el 2006, on tenien ànecs, gallines i conills. “Ara hi ha un xalet on el propietari no ens va deixar entrar”, diu.
El cineasta indica que també ha canviat en certa manera la diversitat dels seus veïns, amb les diferents onades d’immigració. El 2006 el barri el formava molta gent vinguda d’Andalusia, Extremadura, Galícia i Castella als anys 50 i 60, “una generació que s’havia integrat, que havia construït una ciutat a través de les lluites veïnals i que havien aconseguit un nivell de vida molt potent”, remarca.
Ara, en canvi, el director, d’origen italià però resident a Barcelona fa dècades, s’ha trobat un barri “que estan fent persones vingudes de diversos països llunyans”.
Mirada internacional
Zulian relata com el primer documental va tenir una bona rebuda internacional, perquè narra una història que és local i global al mateix temps, exportable i reconeixible a altres punts del món. És el “mirall de la ciutat contemporània”. Van presentar-lo al Líban i a la Xina, i els deien que aquesta part de Barcelona era desconeguda. “Veien un aspecte de la ciutat que no és del turista, que va a la Sagrada Família”, conclou.
La previsió és tenir la pel·lícula enllestida abans d’aquest estiu, per poder presentar-la a festivals. En el cas de la cinta de fa 20 anys, va obtenir el Premi Nacional de Cinema de Catalunya i es va estrenar al Festival de Venècia.
El carrer de Lisboa és Horta, no el Carmel.