Documental 50 anys Sala Zeleste
Foto: cedida a l'ACN
Imatge de l'autor/a

(ACN) El documental ‘Zeleste: el record de tantes ocasions’, dirigit per Albert de la Torre, homenatja la popular sala barcelonina, que va néixer l’any 1973 al carrer de l’Argenteria, a través d’imatges d’època i d’entrevistes amb els seus protagonistes com Jaume Sisa, Mario Gas, Manel Joseph o Sílvia Gubern. El documental es projectarà aquest dilluns al Mooby Aribau sala 5 en el marc del festival In-Edit.

Quan Albert de la Torre i Rafael Moll —qui va morir l’any passat— van començar a pensar a tirar endavant el documental no tenien present que feia 50 anys del naixement de la sala. De la Torre pensa que un documental “no és un reportatge periodístic ni una enciclopèdia”. En el cas de ‘Zeleste: el record de tantes ocasions’, volien “transmetre una sensació i un concepte i que el personatge fos el local i no les persones que hi treballaven, que fos un documental que les persones que van viure Zeleste recordessin les hores que hi van passar i les sensacions que hi van tenir”.

Entrevistes a artistes reconeguts

Al documental hi apareixen entrevistats Jaume Sisa, Mario Gas, Manel Joseph, Sílvia Gubern, Dani Freixes, Ramon Parellada, Claret Serrahima, Eduard Altaba, Sabino Méndez o Rosana Torres. De la Torre explica que tant ell com Moll van parlar amb tothom amb qui van poder dels inicis de la sala. Destaca que, per exemple, no entrevisten a ningú de l’Elèctrica Dharma o a Loquillo, però es parla d’ells al documental i hi apareixen imatges seves. Assenyala que no hi surt tothom, però molts, si no hi surten parlant, hi apareixen en imatges.

Imatges d’època

Més enllà de les entrevistes, un punt clau del documental són les imatges d’època de Zeleste. El director destaca que ha estat molt important la col·laboració de TVE, que “tenen un arxiu magnífic, molt ben organitzat i amb molts bons arxivers”.

De la Torre explica que el repte més gran del documental ha estat “l’emocional” perquè, a part que hi havia alguns dels protagonistes com Gato Pérez o Pau Riba, que havien mort, durant el procés del documental també va morir Víctor Jou, Martí Font i Rafael Moll, que no va poder veure’l estrenat.