En Franki Prats és un adolescent amb una motxilla de traumes, inseguretats, fílies i fòbies a l’esquena, una imaginació desbordada i uns progenitors, en el millor dels casos, negligents. Però Franki Prats també és un aventurer milhomes i un amant sideral… com a mínim dins del seu cap. Kiko Amat torna a les misèries de l’adolescència en un entorn popular i deprimit a Dick o la tristeza del sexo, i ens el ve a presentar al betevé directe.
Tots els noms del sexe
Que l’adolescència és una etapa de canvis, expansions i descobriment del propi cos, ho sabem tots. Que també és l’edat dels complexes, els acostaments maldestres, les fantasies i la cerca a cegues de la pròpia identitat, també.
Franki Prats es veu lleig i intel·ligent, però desconnectat del seu entorn. La descoberta del sexe i del plaer l’ha fet a través d’un alter ego fictici, el Dick Loveman, un agent que viatja pel temps i per l’espai, però la seva realitat és més prosaica: fill d’un matrimoni infeliç de Sant Boi, el Franki se sent sol, molt sol, dissortat en les relacions sentimentals i, a més, amb un record del seu passat del que vol fugir com sigui.
Un altre antiheroi
Kiko Amat afegeix un altre antiheroi a la seva galeria particular d’adolescents estigmatitzats, joves contracorrent del sistema i personatges perifèrics, travessats per una tristor o una ferida que remet a la pròpia infantesa. Amb Dick o la tristeza del sexo torna al Sant Boi dels 80 i els primers 90, un món de xandalls de tàctel i bambes Fila o John Smith, revistes pornogràfiques i videoclubs de VHS amb rerebotiga.
En aquest cas, l’autor santboià fa una aposta per un llenguatge ric en sinònims, metàfores i figures retòriques. La veu de Kiko Amat adopta l’estil recarregat de Franki Prats, un adolescent molt llegit però amb poca experiència a l’hora d’aplicar els seus coneixements, i juga amb els registres de la llengua eixamplant els seus límits en direccions tan estimulants com psicolèptiques.
L’enciclopèdia arcana de Kiko Amat
A diferència de les seves darreres novel·les, en què l’autor havia extirpat la majoria d’al·lusions a la cultura popular, a Dick o la tristeza del sexo Kiko Amat desplega un mostrari de referents i de cites que abasten més de dos mil anys. Des de la Bíblia o sant Agustí fins a un tractat de psicologia sexual inventat (però basat en fets reals), el narrador acoloreix les desventures del seu protagonista amb la voluntat de ser didàctic i estimular la curiositat del lector, però sense caure en la pedanteria ni tornar-se voluntàriament críptic.
Aquestes referències constants també actuen com un dels motors de l’humor en la novel·la, perquè el nou llibre de Kiko Amat és el més còmic de tots els que ha escrit fins ara. Això sí, cada riallada emmascara el calfred d’una història en el fons tràgica, en què la comèdia és el bàlsam necessari per acompanyar Franki Prats en la seva davallada a l’infern de la masculinitat tòxica, el desclassament i la desconnexió emocional. Un infern del que, potser, ni el mateix Dick Loveman podrà rescatar-lo.
