El descobriment del nou refugi antiaeri al carrer de Burgos, a Sants, es va fer els primers dies de febrer arran de les obres de construcció d’un nou dipòsit freàtic. D’aquest espai, se’n coneixia l’existència perquè figurava en la llista del juliol de 1938 però, en canvi, no se’n tenia cap més documentació. Segons aquest registre, es tracta del refugi número 722 dels 1.400 que es calcula que va arribar a tenir la ciutat.

[Imatge: Dídac Pàmies (ANTEQUEM)]

Quan els operaris van descobrir-ne l’entrada, era plena de runa. Un cop netejada, el Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra la van inspeccionar i es van trobar un refugi inacabat. Únicament s’hi havia construït un accés d’entre vuit i 10 metres de llarg i de sis a vuit metres de profunditat i un parell de galeries sense finalitzar.

El refugi s’havia començat a construir en un substrat de graves, força inestables, i no en argila o torturà, el més habitual per la resistència que tenen. Aquest fet podria explicar per què no es va continuar, tot i que també pot haver-hi altres causes, com que s’acabés el conflicte bèl·lic abans. Segons Carme Miró, responsable del Pla Barcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, la importància d’aquesta descoberta és que demostra que no tots els refugis que apareixen en la llista de 1938 es van arribar a fer. De fet, fins ara només s’havia trobat un altre cas de refugi inacabat, el de la plaça d’en Joanic, tot i que aquí la construcció estava molt més avançada. En canvi, explica Miró, n’hi ha d’altres que no apareixen en la llista de refugis antiaeris i que s’han descobert recentment, com el de la torre de la Sagrera, en perfecte estat de conservació.

[Imatge: ANTEQUEM]

L’últim refugi que va sortir a la llum a la ciutat va ser el desembre passat al carrer del Ripollès, al Camp de l’Arpa del Clot. En aquest cas, l’espai estava intacte i, fins i tot, s’hi van trobar objectes quotidians, com olles i llaunes. La llista completa de tots els refugis de Barcelona es pot consultar al web de la Carta arqueològica. N’hi apareixen una cinquantena de documentats dels 1.400 que es calcula que existien.