compartir
Els treballs de descoberta de la Capella Gitana han donat els seus primers fruits. Durant sis mesos, l’equip del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat ha fet feina de bisturí per eliminar mil·límetre a mil·límetre les fins a sis capes de pintura que cobrien les pintures murals que Helios Gómez va pintar l’any 1950, mentre estava empresonat pel franquisme a la presó de la Model, pocs anys abans de morir. L’obra, situada a la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, estava amagada des del 1998, quan es va cobrir argumentant motius d’higiene.
Actualment, ja és visible la paret frontal, on apareix la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels captius, i part dels presos que l’artista va representar, així com els àngels del mur posterior. Una de les sorpreses del procés ha estat el sostre de la Capella Gitana, cobert d’un cel estrellat fet amb collage. “Vam analitzar les estrelles i estan fetes amb el paper de plata de les xocolatines que li enviaven a la presó”, explica el director del projecte de restauració, Pere Rovira.
Les dificultats de la fase de descoberta
La descoberta és la segona fase de tot el procés de recuperació de la capella que va començar l’any passat. La dificultat d’aquesta etapa residia en la rigidesa de les capes de pintura adherides a l’obra original, que ha requerit tècniques mecàniques i químiques i de l’ús de nanotecnologia per no malmetre la pintura original a l’oli. Els treballs a la Capella Gitana continuaran l’any que ve amb les fases de restauració i conservació, amb l’objectiu de museïtzar la presó Model i transformar-la en un espai memorial, que ocuparà més de 5.800 m².
Un símbol de la dignitat gitana
La Capella Gitana va ser un encàrrec de l’aleshores director espiritual de la presó, Bienvenido Lahoz, que va demanar a Helios Gómez pintar un oratori al passadís on es trobaven els presos condemnats a mort. L’artista ho va aprofitar per reivindicar l’ètnia gitana a través de la representació de les figures, com explica el seu fill, Gabriel Gómez: “Ell feia un missatge d’homenatge cap a la seva ètnia, que ha estat perseguida injustament des dels Reis Catòlics cap aquí”.
Una mostra del compromís social i polític que Helios Gómez va mostrar al llarg de tota la seva vida, com a artista d’avantguarda i combatent republicà durant la Guerra Civil. El Departament de Cultura treballarà per declarar la capella Bé Cultural d’Interès Nacional.
