Afegeix betevé com a font preferidaL’exposició “Del pla a l’espai” és el fruit de cinc mesos de treball dels usuaris del taller de pintura del Centre Penitenciari de Joves. En aquesta ocasió hi han participat una vintena de joves d’entre 17 i 24 anys que estan complint condemna. La mostra gira a l’entorn del procés creatiu com a eina de llibertat, expressió i transformació personal. L’Agustín Jiménez, monitor del taller de pintura, creu fermament que l’art transforma l’individu: “Crea sensibilitat, crea una mirada cap endins”.
Per Jiménez, la feina que es fa al taller és molt important: “Els donem eines en un context molt limitat per desenvolupar la seva creativitat”.
Obres per a espais oberts creats entre reixes
El Centre Cívic Convent de Sant Agustí va seleccionar aquesta mostra d’entre 50 propostes. L’Òscar Martínez, coordinador d’exposicions de l’equipament, explica que es va decantar per “Del pla a l’espai” perquè donava una visió nova sobre el tractament de l’espai, des d’un lloc on els joves tenen poc espais: “Aquesta conjunció ens donava una expressivitat i una volumetria que aquí no estem acostumats a tenir”. A més, la singularitat de la mostra és que són peces pensades per a espais oberts que s’han creat en espais tancats, entre reixes. Martínez afegeix que amb els tallers a les presons aquests joves poden expressar molts sentiments: “Per això vaig creure interessant que el fruit d’aquests sentiments es pogués veure en un centre públic”.
“Hem aconseguit que es retrobin amb si mateixos”
Els participants en aquest taller, tal com explica Jiménez, no són joves que estiguin motivats per l’art . Per això, explica, el primer que fan és incentivar aquesta part creativa i és el moment en què es troben ara. Amb els mesos que fa que s’hi estan al taller, afegeix Jiménez, fan un treball de sensibilització perquè els joves havien perdut referències de participació.
“Hem aconseguit que es retrobin amb si mateixos“, conclou. Assegura que el treball que fan és tot una aventura creativa: “Treballem a dos nivells: d’una banda, la part més estètica, la de construir a partir d’un element, però hi ha una segona part, la més social, fer entendre a la societat que dins d’aquestes parets hi ha gent que té color en el seu interior”.
Un moment especial que destaca Jiménez és que quan les obres pensades per a l’espai públic van estar acabades els joves van voler veure com quedarien en certes places de Barcelona i van retocar fotografies. El resultat els va agradar i sorprendre i les van ubicar en altres capitals europees. Aquests “experiments” també es mostren en les fotografies retocades.
