compartir
Per primer cop, l’escriptor, director i guionista de cinema David Trueba adapta al cinema una novel·la pròpia, Blitz, que Anagrama va publicar el 2014. La cinta Siempre es invierno arriba a sales divendres, 7 de novembre. La tasca d’adaptar Blitz no ha estat tan fàcil com semblava, perquè “jo ja no soc la persona que va escriure la novel·la, fruit de les circumstàncies d’aquell moment. Quan vaig començar a fer el guió era una lluita del David Trueba de fa 15 anys amb el d’ara”.
David Trueba confessa que quan va escriure Blitz estava més a prop del protagonista masculí i, inversament, ara sent més proper el personatge femení. L’actor David Verdaguer, amb qui ja va treballar en la pel·lícula anterior, Saben aquell, encarna un arquitecte paisatgista que viatja amb la seva parella (Amaia Salamanca) a Lieja per assistir a un congrés. La relació es trenca a la ciutat belga, on decideix romandre per ordenar la seva existència. Una dona 25 anys més gran que ell, que treballa de voluntària en el congrés (Isabelle Renauld), sembla ser el suport emocional que conforta el desorientat arquitecte.
“Mantenen una relació però des de la negació, des de la idea que no és factible. El Miguel està bloquejat i no té res per donar ni per rebre. Viu un hivern intern i extern. M’ha interessat retratar el seu bloqueig emocional”, detalla el director. Trueba es desfà en elogis quan parla de David Verdaguer, a qui ha dirigit sense esforç. “No soc gens d’interferir en el treball dels actors. Al rodatge faig indicacions sobre petites tonalitats. Sempre he trobat que els intèrprets, sobretot els protagonistes, fan una lectura correcta dels personatges”.
David Trueba ha parlat també breument del seu darrer llibre, Mi 69, “és com una mena de quadern de l’any que vaig arribar al món, perquè vaig néixer al setembre del 1969. Crec que soc fill dels canvis culturals, socials i polítics d’aquell moment”.
El perfil de David Trueba
El dia que el madrileny David Trueba va agafar l’Olivetti del seu pare va començar per a ell una relació que, cinc dècades més tard, no sembla que es vagi a esgotar. I és que el nostre convidat ha aixecat una carrera com a cineasta, novel·lista i assagista determinada per l’escriptura.
Guionista precoç, amb només 22 anys ja proclamava un Amo tu cama rica i, tot i que al principi considerava que eren Los peores años de nuestra vida, amb el salt a la direcció va passar a viure La buena vida. Darrere d’una càmera, el David ha buscat Soldados de Salamina en plena Guerra Civil, s’ha preguntat Qué fue de Jorge Sanz? i ha après que Vivir es fácil con los ojos cerrados. Però aquest cineasta que no té problemes en denunciar el que passa A este lado del mundo i per assenyalar les vergonyes d’una Sagrada Família poc gaudiniana.
També disposa d’una base de lectors fidels per a les seves novel·les, que superen els “quatre amics” habituals i amb qui ha après a “saber perdre” tant com a saber guanyar. Ara, després d’enfrontar-se amb la vida amb un acudit de l’Eugenio, torna per partida doble per evocar el seu any 1969 i per afirmar que, tot i el canvi climàtic, sempre és hivern.
