Aquest Nadal, unes dates en què els compromisos socials es multipliquen i l’exigència de mantenir les bones formes impera en els àpats amb la família i els amics, tenim l’oportunitat d’aprendre d’algú que no té pèls a la llengua: l’Alceste, el misantrop de Molière, que ara David Selvas actualitza en una versió que es pot veure al Lliure de Montjuïc fins al 4 de gener.
Un misantrop per al segle XXI
El dramaturg francès Molière va escriure El misantrop l’any 1666. Han passat més de 350 anys i, tot i que els grans temes de què parla aquest clàssic del teatre continuen igual de vigents, no es pot dir el mateix de la forma en què es despleguen sobre l’escenari. L’Alceste que encarna Pol López és el geni creatiu d’una discogràfica, però n’està fart d’amistats hipòcrites i banals, de festes on tothom vol quedar bé i d’un món, el de la música, que ja no entén.
A més, en un món on les relacions se succeeixen a un ritme vertiginós, veu néixer en ell mateix el fantasma de la gelosia respecte a la seva parella, la Célimène, quan li arriba un rumor malintencionat.
I si David Selvas, acompanyat de Sergi Pompermayer a la dramatúrgia, han traslladat l’Alceste el misantrop als nostres dies, el mateix passa amb Célimène. El personatge que interpreta Mireia Aixalà s’allibera del biaix masclista amb què el va carregar Molière i es converteix en una dona que viu sense complexos la seva posició d’executiva de la discogràfica, que és lliure i, tot i estimar l’Alceste, no n’hi deixarà passar ni una.
Així, El misantrop que ens ofereix La Brutal, la companyia de Selvas, esdevé una reflexió sobre l’amor en l’era del fingiment i la mentida, però també un avís sobre el poder que les xarxes socials tenen a l’hora d’escampar mentides.
Veritats i mentides en vers
En un moment de l’espectacle, l’Alceste el misantrop diu que s’ha perdut el significat original de les paraules, i sense aquest, com podem saber on es troba la veritat? La paraula té tant de pes en aquesta producció de David Selvas que l’equip ha fet un esforç afegit per traslladar l’original als nostres dies respectant la seva forma en vers. El dramaturg Pablo Macho Otero s’ha encarregat de la versificació, afegint jocs de paraules i recursos per acostar aquesta forma teatral als nous públics.
La música també està molt present a El misantrop, més encara tenint en compte que l’espectacle que podem veure al Lliure es va estrenar originàriament al Teatre Grec, en un context que demanava una producció espectacular i rica en elements escènics per treure tot el profit del recinte. Ara, a la seva nova ubicació a la Sala Fabià Puigserver, El misantrop apunta a ser un dels grans èxits d’aquest hivern.
