Puntes i batudes a dalt de l'escenari del Teatre Victòria. La companyia Russian Classical Ballet s'estrena a Barcelona amb un dels clàssics del gènere: 'El llac dels cignes'. Una aposta segura. PEDRO MARTINS, promotor "Hay una gran crisis, el IVA es muy alto para los espectáculos. Es un riesgo muy grande hacer espectáculos, para nosotros. Así que por ahora hacemos solamente los clásicos." Però, tot i ser una obra recurrent, la companyia interpreta la coreografia de Marius Petipa amb una intenció ben clara. EVGENIYA BESPALOVA, directora "Nosaltres intentem donar-li més ànima, més expressió. Per què? Perquè, malauradament, avui en dia la majoria de les companyies es fixen només en la vessant tècnica." Aquesta expressivitat a l'hora d'entendre la dansa és el pal de paller de l'escola russa. EVGENIYA BESPALOVA, directora "A l'escola de ballet el nostre professor ens ensenyava que no importava la quantitat de piruetes o l'alçada dels salts, el que importa és el que vols explicar, per què fas això. Això és el que importa." "En només nou anys d'història, la jove companyia russa ha aconseguit fer-se un lloc als principals escenaris europeus. Aquí, al Teatre Victòria, hi seran fins diumenge."

El promotor de l’espectacle a Barcelona, Pedro Martins, explica que, en el moment actual de crisi econòmica i del mercat cultural, l’empresa mira de minimitzar el risc apostant, en el cas de la dansa, només pels clàssics, que garanteixen l’èxit de públic en totes les funcions.

La història de la donzella Odette i del príncep Sígfrid, composta pel cèlebre Piotr Ílitx Txaikovski, queda estructurada en dos actes, en comptes dels quatre originals, cosa que atorga un cert dinamisme a la representació.

Tot i ser una obra recurrent, la companyia interpreta la coreografia de Marius Petipa amb una intenció ben clara: explicar la història arribant al públic, més que no pas fer una exhibició de tècnica. La directora del Ballet Clàssic Rus, Evgeniya Bespalova, explica que “a l’escola de ballet, el nostre professor ens ensenyava que no importava la quantitat de piruetes o l’alçada dels salts, el que importa és el que vols explicar, per què fas això”. Aquesta expressivitat a l’hora d’entendre la dansa és el pal de paller de l’escola russa.