El membre de la CUP-AE David Fernàndez ha remarcat que la iniciativa recull una demanda social popular perquè aquest 2013-2014, a més de l’Any d’Espriu, per la memòria col·lectiva i compartida, es faci també “un reconeixement explícit a la figura social i artística de Pérez Ocaña”, pintor d’avantguarda, personatge polèmic i icona de les llibertats sexuals.
Fernàndez ha demanat que el reconeixement “compti amb la participació directa del moviment veïnal barceloní, així com del suport del Front d’Alliberament Gai de Catalunya”. A més, ha demanat que Generalitat i societat catalana donin suport a la creació del Museu Ocaña a Cantillana, a Sevilla, el lloc de naixement de Pérez Ocaña.
En l’acte hi han participat el germà del pintor, Jesús Pérez Ocaña, el dibuixant Juan Carlos Azagra García, els dibuixant i amics d’Ocaña Nazario Luque Vega i Alejandro Molina Romero, així com Joaquín Recio Martínez, editor i promotor del manifest ‘Un lugar para Ocaña’. La iniciativa ha rebut el suport del portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez.
El transvestit Pérez Ocaña va marxar de Cantillana, la seva ciutat natal, per la marginació i l’opressió que hi vivia. El 1971 es va instal·lar a Barcelona i es va convertir en un personatge clàssic de la Rambla barcelonina durant els anys 70, durant la transició i el postfranquisme. Va viure en condicions molt humils, i feia de pintor de parets per guanyar-se la vida.
Ventura Pons li va dedicar el documental ‘Ocaña, retrat intermitent‘, que va competir al Festival de Canes. El film retrata la repressió dels homosexuals a Barcelona, i l’ambient del barri Gòtic i el Raval. Ocaña va morir l’any 1983 accidentalment, en el marc del carnestoltes de Cantillana.
