compartir
No sabem exactament des de quan aquesta pasta francesa, amb origen austríac, cruixeix a les nostres taules, ni tampoc ben bé als nostres diccionaris.
El que sí que sabem és que no apareix al Diccionari Fabra del 1932, ni tampoc al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, de Joan Coromines. Això ens pot fer pensar que potser devia existir als obradors però que es devia considerar un mot totalment forà.
Je suis monsieur le croissant
El mot croissant prové del francès, que alhora, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana ve del mot l’alemany Hörnchen. Aquesta pasta és filla d’un pastisset vienès (1689) que, segons el GDLC, originàriament volia recordar la victòria contra els turcs i per això té forma de mitja lluna.
Per què croissant no s’ha adaptat al català?
El mot croissant no s’ha acabat adaptant al català, manté totalment la forma francesa, tot i que la pronúncia sí que l’hem acabat adaptant: [kɾuzán] o [kɾuəsán]. És per això que al diccionari normatiu apareix especificant que és un gal·licisme ([fr.]).
No és l’únic. Hi ha altres gal·licismes que tampoc no han acabat adaptant-se al català i que mantenen la grafia original. És el cas, per exemple, d’amateur, fondue, foie-gras, mousse, etc.
