(ACN/Redacció) Els cors del Palau de la Música Catalana van escriure aquest dissabte un nou capítol de la seva història compartida amb el director veneçolà Gustavo Dudamel. Va ser a la Filharmonia de París, on l’Orfeó Català, el Cor de Noies de l’Orfeó Català i cantaires del Cor Infantil van intervenir en el segon concert de la gira europea de la Filharmònica de Nova York.
Després de prop d’una dècada, la formació estatunidenca torna al continent per oferir fins al 22 d’octubre concerts a París, Barcelona, Madrid, Berlín, Hamburg i Viena. Els cors del Palau intervenen en cinc d’aquests concerts en l’obra En la transmigració de les ànimes, de John Adams, composta el 2002 com a homenatge a les víctimes dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 a Nova York.
Un memorial per les víctimes de l’11-S
Xavier Puig, director de l’Orfeó Català, ha destacat la transcendència de la peça de John Adams, “el compositor americà més reconegut actualment”. L’obra és un memorial per ajudar els familiars de les víctimes dels atemptats de l’11 de setembre, que també hi participen a través d’àudios que se senten durant el concert.
Encarregada per la Filharmònica de Nova York, la peça va ser guardonada amb el Premi Pulitzer de música i s’ha recuperat amb motiu del 25è aniversari dels atemptats. L’obra ha compartit programa amb Invisible house, de la compositora canadenca Zosha Di Castri, en estrena europea, i la Simfonia núm. 5 de Serguei Prokófiev.

Un pas més en la internacionalització de l’Orfeó
El president del Palau de la Música Catalana, Joaquim Uriach, ha destacat que el concert ha estat “un pas més” en el procés d’internacionalització de l’Orfeó Català. Ha reconegut que després del concert de Los Angeles, al març, semblava que havien “fet cim”, però que cada vegada els “venen més projectes pel nivell de l’Orfeó i els cors”, fet que ha qualificat d’orgull per als cantaires.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha apuntat que la gira amb Dudamel és una mostra de l’excel·lència d’uns cors vocacionals que expliquen molt bé la cultura catalana, marcada per “la barreja o no distinció entre la cultura popular o de base i l’alta cultura”. Segons Hernández, el fet que els cors siguin cada cop més reclamats per Europa demostra l’alt valor que tenen.