Aquest mes de novembre ha fet 125 anys que va néixer Conxita Badia, una de les sopranos i pianistes més importants del segle XX, reconeguda arreu del món. Va néixer a Sarrià quan encara era un poble i hi va morir quan ja formava part de Barcelona. Molt bona amiga d’Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla, a qui considerava els seus mestres, va ser també professora de cant de Montserrat Caballé. Per commemorar el seu naixement se l’ha volgut homenatjar amb diversos concerts a tota la ciutat, entre els quals al Teatre de Sarrià, al Centre Cívic Pere Pruna i el dia 14 de novembre, coincidint amb el seu aniversari, a la Biblioteca de Catalunya, on a més, es guarda el fons Conxita Badia.
Els inicis de Badia
Conxita Badia va començar a estudiar piano amb un mestre de barri. En veure el seu gran talent, li va suggerir que seguís els estudis de piano amb el mestre Granados que, en sentir la seva veu, va veure de seguida el seu potencial com a cantant. Va ser gràcies a ell que Conxita Badia va conèixer molts músics internacionals que després la van ajudar per trobar feina durant l’exili per la Guerra Civil. Granados va morir quan Badia tenia només 16 anys i ja li van proposar fer concerts per Europa en commemoració del mestre. “Es va trobar immersa en aquesta feina i va ser sempre la seva passió, vivia per cantar“, recorda la seva neta Montserrat Bonet.
Inici de la guerra
Quan va esclatar la Guerra Civil, Conxita Badia es trobava assajant al Palau de la Música amb l’orquestra de Pau Casals, de la qual n’era la soprano. Algú va arribar a correcuita i els va dir que ja no calia que assagessin més perquè haurien de suspendre el concert. Va ser llavors que el mestre (Pau Casals) va dir: “Doncs ara és el moment adequat per cantar l’himne de la pau, va agafar la batuta, va donar l’ordre i tots els músics es van posar a tocar i la mamà, quan li va tocar, va cantar”, explica la filla de Badia, Maria Agustí Badia, que ara té 97 anys, i afegeix, emocionada: “Suposo que devia ser el concert més bonic que mai s’hagi sentit, perquè estaven tots amb aquella emoció que no sabien quan tornarien, no?”.
Exili a França, el Brasil i a l’Argentina
Primer van marxar a París, però la situació a Europa empitjorava i quan li van oferir fer uns concerts al Brasil no s’ho va pensar. Van marxar en vaixell i “l’endemà de pujar-hi la mare ja s’asseia al piano i ja tenia tot de gent al voltant que l’escoltava”, recorda somrient Maria Agustí.
Després del Brasil va venir l’Argentina, i a Buenos Aires es va trobar amb el també amic seu Manuel de Falla, amb qui va treballar nombroses vegades.
Retrobament amb Pau Casals
Maria Agustí recorda amb tot detall un dels moments més feliços de la vida de la seva mare, quan van travessar d’estranquis cap a França per anar a visitar Pau Casals. Van passar pel riu, per un pas de frontera que hi havia a Bourgmadame i van arribar fins a Prada de Conflent.
“Feia 13 anys que no es veien i, és clar, no li havíem pogut dir que anàvem a visitar-lo, i la meva mare, en arribar a la casa, es va posar a cantar, i el mestre va sortir a fora i va cridar “Conxita!”, només podia ser ella!”, explica Maria Agustí, com si fos ahir. Van passar una molt bona tarda, afegeix, i “de tornada havien de tornar a passar la frontera abans que es fes fosc i amb l’emoció la mare ja no podia ni caminar i l’havíem d’ajudar, però estava tan feliç!“.
Una professora de cant molt exigent
La neta de la soprano recorda sentir l’àvia mentre impartia classes de cant a casa, mentre ella feia els deures a la sala del costat. “Va ser quan va morir l’àvia que em vaig adonar de tot el que havia après sense adonar-me’n, i això m’ha ajudat en la meva professió”, explica Montserrat Bonet, que és otorrinolaringòloga i metge foniatra dedicada als cantants. “Era una professora molt exigent deia ‘no, perquè si aquí va posar un treset de semicorxeres ha de ser aquest, a veure, repetim aquí‘ i havia de ser exacte i després com dir la poesia, això també era essencial per ella”, recorda la neta de la que també va ser professora de cant de Montserrat Caballé.
