Escolta aquesta notícia

La Fundació Mapfre recupera en una exposició el treball del fotoperiodista Joan Andreu Puig Farran (Lleida, 1904 – Barcelona, 1982) al llarg de la dècada dels anys 30 del segle XX, en la primera gran exposició que se li dedica. Aquest va ser un període històric convuls, previs a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i que el van convertir en testimoni del conflicte bèl·lic. L’arxiu de La Vanguardia ha conservat moltes còpies d’època. La mostra es pot veure al Centre de Fotografia Kbr fins al 31 d’agost.

Una Barcelona en plena transformació

Els comissaris Arnau Gonzàlez Vilalta i Antoni Monné i Campañà destaquen la capacitat de Joan Andreu Puig Farran de fotografiar una Barcelona en uns anys que va patir transformacions profundes que la van convertir en una metròpoli.

“Hem volgut fer un retrat de la Barcelona dels anys 30 , que era una gran urbs de caràcter internacional, plena de matisos i contrastos socials, culturals i econòmics.”
Antoni Monné, cocomissari

Testimoni de la Guerra Civil

Bona part dels arxius que es conserven corresponen a la seva feina durant la Guerra Civil Espanyola. Puig Farran va cobrir tant la rereguarda de Barcelona com els fronts de Mallorca o l’Aragó. Es va haver d’exiliar i quan va tornar va estar condemnat a mort al camp de Miranda de Ebro, tot i que finalment li van commutar la pena.

Els contrastos de la Barcelona dels anys 30 en una mostra del fotoperiodista Joan Andreu Puig Farran | exposicions, fotoperiodisme, Guerra Civil
Vista de l’exposició

Una metàfora dels canvis vertiginosos

L’exposició recull sèries fotogràfiques que simbolitzen els canvis meteòrics que es van produir en aquella època. Els comissaris en destaquen les fotografies de grans esdeveniments esportius, d’esports de masses, com la boxa o el futbol, però també altres que representen una metàfora de la velocitat d’aquells anys convulsos, com l’automobilisme.

Un fotògraf poc conegut

L’exposició fa justícia a un reporter poc conegut que mai no va arribar a exposar les seves imatges, tot i que les va publicar a rotatius com La humanitat, Esplai, El Matí, L’Opinió o La Vanguardia. Pocs anys després d’acabar la guerra, el 1945, va tornar a Barcelona però ja no va poder exercir el fotoperiodisme i es va dedicar a la fotografia publicitària i turística, per a marques com Codorniu o Gallina Blanca o el segell de postals CYP, creat pel seu amic Antoni Campañà.