compartir
De ben segur que aquests dies els sons d’esternuts sovintegen. Els mesos previs a l’estiu i a la tardor són propicis a agafar constipats o refredats. Ara bé, quina és la forma correcta d’expressar que hem agafat un cop d’aire, anem fets una sopa, congestionats, plens de mocs i amb el nas tapat? Constipat, costipat o encostipat?
Busquem-hi remei.
Al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), l’únic mot que trobem amb la definició de “refredat en què les cavitats nasals són obstruïdes per abundants mucositats” és constipat.
Ara bé, si busquem al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana (DDLC), tant costipat com encostipat hi surten com a variants col·loquials.
Per tant, la forma normativa seria la més correcta en l’àmbit formal. Ara bé, col·loquialment, de forma oral, la gent fa servir costipat (amb l’elisió de la ena) o bé encostipat (amb el prefix en). Quan parlem, sense adonar-nos-en, alterem la paraula amb canvis de vocals, prefixos o elisions per poder pronunciar-la més fàcilment. Ens passa amb moltes paraules, com per exemple nou.
Galipàndria, calipàndria o calapàndria?
Quan el nostre constipat empitjora, pot esdevenir una galipàndria. O… com n’hem de dir d’un refredat fort? Galipàndria, calipàndria, calapàndria?
Aquí el remei és més senzill. Les tres formes surten al diccionari normatiu, que recull variants més formals (calipàndria i calapàndria) però en recull també de col·loquials (galipàndria).
I fins aquí! Cuideu-vos dels encostipats i galipàndries!
