Ningú hauria imaginat mai, fa uns anys, que una mallorquina filla de guineans defensés amb vehemència un gènere com la copla. Però la menuda intèrpret va créixer entre gitanos i es va educar escoltant música negra. S'atreveix, temperamental com és, a gairebé tot i sense por de desentonar. Ara fa seu un repertori basat en l'amarg cançoner d'una dona també visceral, Chavela Vargas. CONCHA BUIKA, cantant "Son músicas compuestas, tocadas, arregladas, vividas y digeridas en épocas en las que se componía de forma diferente. Se vivía diferente y se anhelaban otras cosas desde el arte. Ahora se anhela desde el show-business". Diu Concha Buika que cantar Chavela Vargas és un instructiu viatge al dolor. Els temes de la mexicana escollits són en aquest sentit, emblemàtics: a més de la inevitable 'El último trago', reinterpreta lliurement, però també des de les entranyes, 'Soledad', 'Se nos rompió el amor' o 'Se me hizo fàcil'. Chavela Vargas ha donat la ferma aprovació al resultat.
