Primer dia de la 33a edició del Sónar i primer dia també d’una nova etapa per al festival. L’edició d’enguany arriba amb canvis rellevants: nova direcció artística, noves ubicacions i la desaparició de la tradicional frontera entre el Sónar de Dia i el Sónar de Nit. L’activitat es concentra al recinte firal de Gran Via.
Les portes s’han obert a les cinc de la tarda amb la instal·lació interior Organysmo, una escultura de llum immersiva obra de l’empresa LedPulse, mentre que inaugurava les actuacions Loli Zazou al Sónar Village, un dels espais emblemàtics del festival, que enguany s’ha traslladat a la Fira de Gran Via, a l’Hospitalet de Llobregat. La seva icònica gespa artificial continua presidint l’espai, ara pensat tant per contemplar la posta de sol com per rebre l’alba sense deixar de ballar.
En el mateix escenari ha oficiat Arp Frique, una proposta liderada pel productor i multiinstrumentista holandès Niels Nieuborg que fusiona space disco, funk i afrobeat. En un festival on abunden els sets electrònics amb poca gent a l’escenari, Arp Frique s’ha presentat amb baix, bateria, teclats, guitarra i un conjunt vocal encapçalat per la cantant de soul Rocq-E Harrel, que ha treballat amb artistes com Steve Wonder, Patti LaBelle i Earth, Wind & Fire.
Opinions diverses sobre el nou Sónar de Dia
El trasllat del Sónar de Dia a l’Hospitalet ha generat comentaris diversos. Per alguns ha estat benvingut perquè implica no haver de moure’s de Barcelona a l’Hospitalet. Altres per contra, consideren que ha perdut el caliu que tenia quan se celebrava de forma separada a la fira barcelonina. Miquel Trullols, director de comunicació del Sónar, afirma, per contra que “hem mantingut l’essència del Sónar de Dia i el Sónar de Nit, que tenen vibracions diferents”.
La nit ha anat agafant velocitat amb el set del DJ irlandès Kettama, sense cap relació familiar amb el conegut grup flamenc, i ha culminat amb el house profund i elegant de Chris Stussy. Però el gran reclam d’aquesta primera jornada era un altre: el retorn de Cabaret Voltaire, una de les formacions fonamentals de la música electrònica i industrial, que ha concentrat bona part de l’expectació d’un festival. 50 anys després de la seva fundació, el seu ha estat l’únic concert a l’estat espanyol.
Stoor Live, proposta diària
Una de les sessions més esperades de la jornada ha estat STOOR, el projecte nascut en ple context postpandèmic de la ment del veterà del techno holandès Speedy J, que s’ha consolidat amb un dels directes més singulars i impactants de l’escena electrònica contemporània. La proposta ha començat a les set de la tarda i s’ha allargat fins a les dotze de la nit. Els artistes (cinc cada dia) actuen al centre de la sala, envoltats pel públic, mentre les visuals es projecten en un tòtem central que reforça una experiència d’immersió total.
L’aposta catalana ha estat Mercè, el projecte de la lleidatana Mercè Segura, artista i compositora de 22 anys, que presenta RISC (Luup Records, 2026), el seu àlbum de debut, acompanyat de la gira SHOW SIMULATOR. L’artista traspassa els límits del format musical amb un avatar en 3D que articula un directe on conflueixen violí, veu i visuals.
