Afegeix betevé com a font preferidaLa 34a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB), organitzada conjuntament amb la Filmoteca de Catalunya, ha arrencat aquest dijous. Proposa resseguir les traces del feminisme des de l’organització del moviment feminista als Països Catalans ara fa 50 anys en la filmografia contemporània. Un dels plats forts és la primera retrospectiva d’una de les veus més destacades d’aquest gènere, l’estatunidenca Barbara Hammer. La mostra ofereix més de 80 films, entre curts, cinema experimental i llargmetratges, i programa també per a públics familiars.
Més de 80 films per rumiar el feminisme
Aquesta edició posa l’accent en l’herència feminista i el seu impacte en el cinema contemporani. María Zafra, directora de la mostra, explica que tenen com a punt de partida els 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona: “Considerem que és un moment de revisió d’aquestes tradicions, de mastegar tota aquesta herència i el que té a veure amb l’herència política, però també fílmica i social del feminisme d’ara”.
Hammer: un referent del cinema feminista i lèsbic
Per primera vegada, la Filmoteca i la MIFDB ofereixen una retrospectiva de Barbara Hammer. Per Zafra “va ser una pionera, amb un cinema fet des de la imaginació” i va obrir moltes línies que han continuat altres cineastes del feminisme“. També ha destacat que Hammer va incorporar aspectes com les malalties o l’envelliment”.
Se’n projectaran curtmetratges, cinema experimental i també llargmetratges. Amb la Trilogia de les històries invisibles (The Invisible Histories Trilogy), Hammer reivindica el desig i el gaudi com a gestos de resistència.
La Mostra segueix la traça d’obres anteriors en films contemporanis
La mostra revisa el cinema actual des de múltiples perspectives a través del programa Persistències fílmiques, des del 21 al 31 de maig. La selecció evidencia com el cinema feminista presenta una constant hibridació entre cinema documental i cinema de ficció, i la forta presència de l’àmbit domèstic.
I es fa des de múltiples perspectives, des de la vessant social de pel·lícules com Promis le ciel, d’Erige Sehiri. Aquest film explora la violència institucional, a través de tres dones subsaharianes que conviuen a Tunísia.
Crías, de Xiana do Teixeiro, en canvi, s’endinsa en un territori pràcticament inèdit, els diaris d’adolescents. La cineasta es va adonar que “ningú havia pres en consideració el diari d’adolescència, ni com a objecte, ni literari, ni gràfic, ni des dels feminismes”.
Una altra òptica l’ofereix Sirens Call , que pren la figura de les sirenes per abordar les identitats trans, queer i discas des dels codis de la ciència-ficció i la narració distòpica.
Segon volum a la tardor
Aquest volum I de la mostra, de primavera i estiu, programarà també cinema familiar, cinema a les places de Barcelona, al Centre d’Art Santa Mònica, al Zumzeig Cinecooperativa, a la Universitat Pompeu Fabra i a la Biblioteca del Cinema. A la tardor n’arribarà el volum II.
