Entre el 16 i el 29 de novembre se celebra la 27a edició de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona. Fins fa dues setmanes s’havia pensat en un certamen híbrid, amb algunes projeccions i activitats presencials i d’altres en línia. Finalment, i a causa de les restriccions marcades pel govern, s’ha optat per un festival sense actes presencials. Amb alguna excepció, gairebé totes les pel·lícules es poden veure a la plataforma Filmin.”Que només una de les 110 pel·lícules hagi caigut del cartell és un victòria. Les distribuïdores han entès quina era la nostra situació”, afirma Tess Renaudo, codirectora del festival.
Pel·lícules híbrides entre ficció i documental
L’Alternativa és una cita per als cinèfils més inquiets, amants d’un cinema poc convencional, sovint fet amb pressupostos modestos però amb molta imaginació. “Hi ha molta hibridació entre ficció, no-ficció i assaig. Ja fa temps que vam prescindir de categories de gènere”, argumenta Renaudo. El festival s’articula al voltant de tres seccions oficials a competició: Internacional de Llargmetratges (10 films), Internacional de Curtmetratges (14 cintes) i Nacional (6 llargmetratges i 14 curtmetratges).
El certamen obre amb ‘El año del descubrimiento’, de Luis López Carrasco. La cinta ha passat per una quinzena de festivals de mig món. Els habituals d’un bar de Cartagena parlen sobre un passat no gaire llunyà gairebé oblidat: les lluites obreres que van tenir lloc la ciutat murciana el 1992, eclipsades per grans esdeveniments com l’Exposició Internacional de Sevilla o els Jocs Olímpics. “És un film necessari, perquè reflexiona sobre el passat des del present”, comenta la codirectora del festival. Convida a un reflexió similar la pel·lícula de cloenda ‘Epicentro’, de l’autríac Hubert Sauper, que poua en el passat colonial i postcolonial de Cuba i planteja com el cinema es pot convertir en una poderosa eina de propaganda.
