sales de música reobertura

Els locals que ofereixen música en viu a la ciutat viuen amb incertesa, dubtes i preocupació la tornada a l’activitat. El tancament forçat arran de la crisi del coronavirus va obligar les sales de concerts a cancel·lar la programació prevista, en alguns casos amb dates tancades fins a final d’any, i les va abocar a tramitar ERTO que afecten en la gran majoria dels casos tot l’equip que hi treballa.

Després de tres mesos d’aturada coincideixen a denunciar que els ha estat molt difícil planificar i fer viable la reobertura a causa de la indefinició i les restriccions que ha marcat el procés de desescalada. El primer local a obrir va ser el Jamboree, altres establiments també han aixecat la persiana però no sempre recuperant les actuacions en viu i n’hi ha que encara estan tancats i no tenen clar quan i ni amb quin tipus de propostes reobriran.

 

Sidecar

El Sidecar és una de les sales de concerts veteranes de la ciutat. Un local d’esperit polivalent, com indica la segona part menys coneguda del seu nom: ‘Factory Club’, concepte inspirat l’estudi d’Andy Warhol. Ofereixen una programació de concerts estilísticament variada, que va del hardcore al hip-hop, el trap o el mestissatge; però també fan exposicions, presentacions i altres actes culturals.

Com explica el seu director, Roberto Tierz, des que van obrir el 1982 han vist moltes crisis i de totes se n’han sortit, però “aquesta és molt grossa i toca a tothom” de manera que “la viabilitat de la sala dependrà no només de les normatives, sinó també de la situació econòmica i de com reaccioni la gent quan pugui sortir”. El Sidecar torna a estar obert des de l’11 de juny, però només ofereix servei de terrassa i de bar a la primera planta, amb el 50 % de l’aforament de 100 persones.

La sala de concerts, amb un aforament de 200 persones, encara no té data de reobertura. Com explica Tierz, és “més complicat” perquè “cadascú ha de cobrar per fer la seva feina i un concert al 50 % d’aforament és deficitari”. Més enllà de la viabilitat econòmica, Tierz també reflexiona sobre com canvia l’experiència d’assistir a un concert “si tothom està assegut i el públic no hi pot participar”.

Diobar

Just el cap de setmana anterior al decret de l’estat d’alarma, el Diobar va celebrar l’aniversari. Quatre anys d’activitat en què aquesta sala de concerts situada al soterrani del restaurant grec Dionisos, al número 27 de l’avinguda del Marquès de l’Argentera, s’ha convertit en espai de referència en l’àmbit de les anomenades músiques del món. És un lloc de trobada per a la nombrosa comunitat de músics de variada procedència establerts a la ciutat, amb una programació estable de dimecres a diumenge.

El Diobar té un aforament de 90 persones, que s’ha reduït a 30 amb la reobertura. Per contrarestar la limitació d’aforament han optat per ampliar les actuacions a tres passis: els dijous i diumenges, a les 19, les 21 i les 23 h; i els divendres i dissabtes, a les 20, les 22 i les 0 h. La compra d’entrades, amb un preu de 10 euros amb consumició inclosa, serà anticipada i el públic estarà assegut durant tot el concert. També estan fent proves per oferir els concerts en “streaming” amb bona qualitat d’imatge i so, a un preu més reduït que el de l’entrada presencial.

Tot i la incertesa i les restriccions, confien a tirar en davant: “El 99 % del nostre públic és local i la gent té moltes ganes, quan tens una sala de concert t’adones que hi ha molta gent que s’estima la música i els músics, el públic i els artistes es fan amics i es crea comunitat”, explica un dels dos responsables del Diobar, Jordi Urpí.

Heliogàbal

L’octubre del 2020, l’Heliogàbal complirà 25 anys. L’Albert Pijuan n’és el director des d’en fa 22. Té clar que ho celebraran “amb ganes i com sigui” tot i que, o precisament perquè, els últims temps no han estat gens fàcils. El tancament pel coronavirus ha arribat just quan estava culminant quatre anys d’obres, amb una inversió de 200.000 euros, per adaptar-se a la normativa i ser reconegut com a espai de cultura viva de la ciutat.

Finalment ha decidit no reobrir fins a la fase 3, perquè restringir l’accés als concerts a un terç d’un aforament de 100 persones “és una ruïna, a més que desapareix totalment l’ambient i esperit d’aquest tipus d’activitats”. La incertesa és tal que assegura: “”Quan obri no sé quants mesos sobreviuré”. De moment, està reorganitzant el calendari per tornar a programar la trentena de concerts que va haver de cancel·lar. El primer concert: Navarri, el 27 de juny a les 21 h

Pijuan assegura que tot i el prestigi de la sala i la trajectòria acumulada, “una programació cultural estable mai no és rendible, aspires a cobrir despeses. Ens obliguen a demanar ajuts i la cultura no hauria de sobreviure d’ajudes”. I se sent agraït davant d’iniciatives de suport com la del grup Mujeres que ha editat un disc amb temes descartats de treballs anteriors i ha repartit el recaptat en la venda per “streaming” entre l’Heliogàbal, la Sala Vol, l’Espai Zowie i la botiga Ultra Local Records.

Craft Barcelona

A tocar de la plaça Sant Jaume, al número 4 del carrer Paradís, s’amaga el Craft Barcelona, un local de tres plantes amb aforament de 100 persones obert el 2014. Es tracta d’un projecte amb vocació de proximitat, que consta de restaurant, amb producte local i 20 tiradors de cervesa artesana; i sala de música en directe en un espai sota nivell de carrer. Abans de la pandèmia oferien 12 espectacles a la setmana: jam-sessions els dimarts i dijous, monòlegs els dimecres i diumenges, i concerts els divendres i dissabtes. Programen artistes locals, com també ho és majoritàriament el seu públic malgrat ser en ple centre de la ciutat.

Mentre tinguem limitació d’aforament els números no surten“, explica el director de Craft Barcelona Jordi Llord, però tot i això van decidir reobrir el 8 de juny, amb l’entrada a la fase 2. No es plantegen renunciar a la música en directe perquè “creiem i apostem pel foment de la cultura” i, de fet, ja estan oferint actuacions en viu. Per compensar les restriccions de públic, han incorporat taules a l’exterior i estan oferint noves propostes, com per exemple, una vetllada amb menú especial i música per la revetlla de Sant Joan, un data en què normalment no estaven oberts.

Margarita Blue

Obert el 1997 i amb un aforament d’entorn de 70 persones, el Margarita Blue és un restaurant i cocteleria amb programació estable de música en directe. Ofereixen actuacions sense entrada de pagament els divendres (jazz) i els diumenges (flamenc, música cubana, balcànica i cançó d’autor…) entre les 21 i les 22.30 h.

Guillem Ballvé, encarregat del Margarita Blue, explica que han obert a mitjans de juny el servei de restaurant i no serà fins a finals de juny o ja de cara al juliol, depenent també de la resposta del públic, que reprendran els concerts en viu els divendres amb el trio Garry’s Notebook i el seu repertori de jazz dels anys 20 i 30.

Ballvé assegura que volen posar-se en marxa “quan abans possible millor”, però reconeix que el tancament forçat ha estat un cop econòmic important i la tornada haurà de ser progressiva. “Ens agradaria augmentar encara més el públic local. Tenim l’esperança que els barcelonins s’animin a redescobrir el centre de la ciutat”, afirma el responsable d’aquest establiment.

Margarita Blue Garry jazz

Harlem Jazz Club

És la sala de música en viu més antiga de Catalunya, està dedicada exclusivament a aquesta activitat i i ofereix actuacions de manera ininterrompuda des del 1987. Però ara no té pressa per reobrir. “Fins que no sigui segur i clar, prefereixo no fer els concerts”, explica el responsable de programació del Harlem Jazz Club Daniel Negro, “prefereixo assumir aquestes penúries… abans de fer una cosa patètica o posar en risc els músics, els assistents i els treballadors”.

Amb un aforament de 160 persones, explica que les limitacions imposades durant la desescalada “no són només de quantitat, sinó de qualitat”. Negro defineix el Harlem com “un espai de llibertat, transgressió i creativitat artística en què els músics i els assistents interactuen” i, per això, no “volem degradar aquest concepte amb un espectacle fred”.

Per això no saben quan tornaran a oferir concerts a la sala ubicada al número 8 del carrer de la Comtessa de Sobradiel, tot i que sí té totalment pensada i lligada, amb la complicitat dels músics, la programació que oferirà quan reobri les portes. És encara un secret però assegura que serà “sorprenent”. El que també està ultimant és la participació al Grec, amb el possible trasllat a un espai a l’aire lliure al Fòrum dels dos concerts que tenia previst acollir en el marc del festival.

Harlem Jazz Club

Robadors 23

“Creiem que la música ha d’estar en contacte amb el públic i interactuar amb l’entorn”. Així ho asseguren a Robadors 23, local situat en aquest punt del Raval pel qual han passat desenes de músics des de 2004. Quatre anys després de la seva obertura van començar a programar diàriament, amb propostes temàtiques per a cada dia de la setmana: flamenco, funk, jazz, rock, indie… però també cabaret i fins i tot teatre de petit format.

Després de l’aturada forçada per l’estat d’alarma, van reprendre la programació d’actuacions el 15 de juny. La trobareu actualitzada al seu web.

 

El Medi

El Pub Mediterráneo, conegut popularment com El Medi, s’enorgulleix de ser l’únic bar de Barcelona amb programació i música en directe i humor cada dia de l’any: cançó d’autor, versions, monòlegs… Per aquest local, ubicat al 129 del carrer de Balmes i amb un aforament de 90 persones, hi han passat centenars d’artistes i el seu públic fidel s’ha convertit en comunitat. La seva idea és reobrir el dimecres 1 de juliol, però encara estan treballant els detalls de com s’adaptaran les restriccions d’aforament, en el seu cas de 90 persones, i amb quina programació ho faran.

Soda

El Soda és un local petit i acollidor situat al cor de Gràcia, al carrer de les Guilleries, número 6. Un espai ideal per gaudir de concerts de qualitat amb els músics a tocar i sessions de DJ en acabar les actuacions. Aquest bar nascut el 2014 ja com a local de música en directe ofereix una programació estable d’un o dos concerts cinc dies a la setmana, amb una entrada de cinc euros que no inclou consumició: els dimecres, música experimental i jam session de jazz manouche; els dijous, jam de jazz; els divendres i dissabte, jazz oriental, folk, jazz balcànic…; i els diumenges, jam session de música brasilera.

Com explica un dels dos socis del Soda, Imad el Haddad, estan esperant a finals de juny per decidir la millor fórmula per tornar a l’activitat perquè “ara encara tot és molt incert” i obrir amb amb terç de l’aforament, en el seu cas de 70 persones, “no surt a compte”. També estan a l’expectativa de com se celebraran les festes de Gràcia, en què cada any participen amb un concert i que també és una font important d’ingressos.

Directrius discordants

Durant el procés de desescalada, Lluís Torrents, president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya i gerent de Razzmatazz, es queixava que “el BOE no deixa clar què es permet i què no”. La fase 1 contemplava realitzar concerts en espais culturals tancats amb una limitació d’un terç de l’aforament autoritzat i un màxim de 30 persones. La fase 2 ampliava l’assistència al 50 % de l’aforament i un màxim de 50 persones, i la fase 3 a un aforament permès del 50 % amb un límit de 80 persones.

Però, com explica Torrents, “la gran majoria de locals que fan concerts no tenen llicència d’equipament cultural, sinó de bar musical, de cafè concert o de sala de festes i, com a tals, es consideren part del sector de l’hoteleria, per al qual el BOE especificava condicions d’obertura no coincidents.

“Aquestes incongruències han generat inseguretat jurídica i frustració perquè no s’ha buscat la interlocució del sector”, lamenta Torrents. De fet, en el seu moment ASACC va traslladar a la Generalitat un conjunt de mesures de seguretat que proposen implementar, com l’ús de mascaretes i pantalles o la traçabilitat del públic mitjançant entrada anticipada. Per contra, reclama poder acollir un mínim del 60 % de l’aforament i fer concerts amb barres obertes i sense públic obligatòriament assegut.

En definitiva, es demanen condicions per fer viables econòmicament els concerts en un sector ja de per si precaritzat i mantenir, amb seguretat, l’aspecte social i d’interacció que defineix la música en directe. Segons Torrents, “no té sentit aplicar distanciament social a un acte social” i, a més a més, “si en la fase 3 es recupera el 100 % d’activitat al transport públic, on no es garanteix la distància física, perquè no es pot a les sales de concerts on la quantitat de gent és molt menor?”, es pregunta.