
Aquest cap de setmana Bad Gyal fa tres concerts al Palau Sant Jordi —divendres, 20, dissabte, 21, i diumenge, 22 de març— amb les entrades gairebé exhaurides. L’alter ego d’Alba Farelo arrenca a casa la gira espanyola del seu segon àlbum d’estudi Más cara, una gira que ha hagut d’ampliar amb més concerts després d’haver exhaurit entrades diversos cops.
Amb tan sols 29 anys, la de Vilassar de Mar s’ha convertit en una de les artistes més influents de la música urbana a nivell internacional. La defineix un estil urbà i sensual amb lletres explícites i enganxoses i una estètica dels 2000 molt cuidada. Analitzem les claus d’aquest fenomen amb Aïda Camprubí, gestora cultural, periodista musical i exdirectora del Festival BAM.
Mescla de pop amb gèneres urbans
Bad Gyal acumula 10 anys de trajectòria en la música urbana, en què mescla estils com el reggaeton, el dancehall i el trap. Després dels seus inicis a l’underground, ha arribat a la música comercial, però no oblida les seves referències: “Poques artistes que han arribat al pop popular són capaces de citar tan bé les seves referències musicals i donar a conèixer diversos gèneres urbans en àmbits en què són desconeguts, i donar-hi un matís pop”, explica Aïda Camprubí.
En aquest últim àlbum, Más cara, “utilitza pistes R&B i reggaeton clàssic, de principis dels 2000, molt de l’estil de Daddy Yankee”, exemplifica la periodista musical. L’artista també inclou especialitats com el kompa, un gènere musical i ball popular d’Haití, que combina influències africanes i caribenyes, així com també el shatta, que s’apropia de ritmes del dancehall jamaicà.

Col·laboracions amb els més grans
Les artistes amb qui ha treballat Bad Gyal són “un exemple de com la seva proposta cala internacionalment, no només en l’àmbit popular del pop, sinó també entre els clàssics de gèneres com el reggaeton”, explica Camprubí. Alguns dels altres artistes, ens explica la periodista, és l’artista Ivy Queen, considerada la reina del reggaeton, amb qui va publicar Perdón o Chencho Corleone, integrant del duo mític Plan B, amb qui ha publicat Choque en el seu últim disc.
Els artífexs del reggeaton com a productors
L’últim treball, Más cara, està produït per Cromo X, amb productors col·laboradors molt destacats de l’escena, com ara Luny Tunes o Nely El Arma Secreta, que ha produït treballs d’artistes tant destacats de l’escena del reggaeton com Daddy Yankee, Nicky Jam, Wisin & Yandel Don Omar i “els podem considerar com uns dels artífexs del reggaeton a Puerto Rico”, diu la periodista.
Estètica dels 2000 amb essència pròpia
L’estètica és un vessant imprescindible d’aquesta artista, que segueix tendències dels 2000. “Té característiques de grans dives com les Destiny’s Child o les Sugababes”, diu Aïda Camprubí, que explica que porta música “al terreny contemporani amb personalitat pròpia”. La periodista destaca que l’artista “tria molt bé les tendències i no dubta a atrevir-se amb conjunts espectaculars”. De fet, Bad Gyal és coneguda per ser una fan de la moda i ha estat convidada a passarel·les de grans marques a setmanes de la moda de París o Milà.

Públic (cada cop més) ampli
Bad Gyal té un públic molt ampli i divers, però no sempre ha estat així. “Les noies i els gais són les que sempre omplen els seus concerts, tot i que els últims anys ha anat guanyant terreny en un públic en què no s’escoltava tant, com el masculí, el cis i l’heterosexual”, explica la periodista especialitzada en música. En aquest sentit, Camprubí afirma que poques artistes femenines arriben a ser reconegudes de forma generalitzada pel públic masculí, i Bad Gyal ho ha fet després del seu creixement i les col·laboracions amb homes artistes.
Marcarà la història de la música?
L’artista Bad Gyal és un fenomen o marcarà la història de la música? A aquesta pregunta Aïda Camprubí contesta que, tot i que és un tema que només se sap amb el temps, “a nivell nacional marcarà la història de la música”. Diu que ho creu “perquè és una de les artistes de la generació actual que millor ha aconseguit una internacionalització, mantenir-se i continuar produint, així com també seguir creixent i col·laborant cada vegada amb els més grans, tant actuals com del passat històric”.