En la seva periòdica secció del betevé directe dedicada a les arts escèniques menys convencionals, la periodista Clara Narvión aposta aquest cop per espectacles híbrids.
És el cas de Crematorio, de la companyia La Espina, en cartell entre el 27 de febrer i el 2 de març a l’Antic Teatre, una sala on van donar els primers passos companyies que avui tenen projecció internacional, com El Conde de Torrefiel. El muntatge reflexiona sobre dogmes, internet i meritocràcia i promet imatges impactants.
Un altre espai que dona entrada a propostes híbrides és el Centre de les Arts Lliures. Narvión destaca Mata’m psicosi (a partir del 20 de febrer), amb direcció de Lucía del Greco a partir de textos de Dolors Miquel. La veu monologada d’Alba Pujol transita per sis episodis amb diversos personatges per abordar la crueltat des de diverses perspectives.
Ja al març arribarà, a la mateixa sala, Weltschmerz (títol provisional). Per fer front a un pressupost ajustat, l’autor i director Ferran Dordal ha optat per separar text i escena: una veu en off el dirà, mentre a l’escenari l’equip de l’espectacle jugarà una partida de petanca. De fet, la precarietat és el tema del muntatge.
Una coreografia i un oratori diferents
No només les sales petites arrisquen. Al Mercat de les Flors, i a partir del 27 de febrer, el coreògraf Quim Bigas dirigeix D’ençà, un treball evocador al voltant del concepte “uníson” com a espai de trobada. “El Quim treballa amb l’humor i la provocació”, apunta Narvión.
I, per acabar, la periodista es fixa en el Rèquiem de Mozart que el Liceu acull a partir del 18 de febrer (amb funció prèvia, el dia abans, a la basílica de la Sagrada Família). El reputat director escènic Romeo Castellucci signa una versió que desdramatitza l’oratori per cantar a l’esperança de renéixer.
