‘El clam del buit’ o com salvar una vida amb paraules

Marc Garcia Coté vivia en un sisè pis del carrer Faubourg Poissonnière de París quan, un matí, va veure des del balcó com el seu veí del davant era a punt de saltar de la teulada: “Vaig trucar els bombers i em van demanar si podia crear un vincle amb ell fins que ells arribessin”. Van ser 15 minuts en què el temps es va aturar mentre intentava salvar-li la vida amb la paraula com a única eina d’acció.

“Durant molts anys pensava cada dia en aquell home, fins que va sortir aquesta obra”, ha explicat al betevé directe l’autor i director d’El clam del buit. El muntatge basat en aquesta experiència real es pot veure fins al 24 de novembre a la sala Dau al Sec Arts Escèniques.

L’actriu i directora de la sala del Poble-sec, Mercè Managuerra, va quedar colpida per un text que defineix com a “poètic i universal” i va decidir a interpretar-lo: “Em vaig quedar molt impressionada, em va canviar tot el que em passava per dins“. L’obra porta el públic i el personatge a un present absolut, tal i com ho va viure el seu autor: “Jo recordo estar mirant aquella persona i fixar-me en qualsevol gest o mirada que feia perquè ell no parlava”.

Un “quasi-monòleg” per a una actriu

Tot i que el text està escrit per a una sola intèrpret, Garcia Coté el defineix com un “quasi-monòleg” perquè “l’altra persona hi ha de ser en la imaginació de l’actriu, és una absència però molt present“. La protagonista està per tant en una recerca permanent, ja que a l’altre costat del carrer només hi troba el silenci de l’altre. “És una situació molt magnètica, has d’estar molt sensibilitzat a tot el que reps”, explica Mercè Managuerra.

Una posada en escena que busca el desequilibri

La protagonista se situa durant tot l’espectacle sobre d’una passarel·la estreta situada a més d’un metre d’alçària. Aquesta escenografia dissenyada per Vicent Calabuig busca posar la intèrpret en un desequilibri constant: “Té una funció molt concreta per a l’actriu i molt simbòlica per al públic“, comenta Garcia Coté.

Per la seva banda, Managuerra creu que aquest text no es podria dir de la mateixa manera des d’arran de terra. El joc de llums i ombres creat per Alberto Rodríguez Vega també incrementa la sensació de vertigen del personatge.

L’obra tindrà recorregut després del seu pas per Dau al Sec i s’estrenarà a París el 26 de novembre en la versió francesa, La clameur du vide, interpretada per Anne Sée.