La Nora ha vingut a tres quarts de nou, més d'una hora abans que comenci la pel·lícula. Al Pati de dones del CCCB hi ha 200 gandules que no es poden reservar. Als qui arriben més tard, els toquen les cadires o bé buscar algun racó per asseure's. NORA LÓPEZ "Pensé que era la primera que llegaba y estaba prácticamente cubierto todo, toda la gente." CARINA IBÁÑEZ "Hem arribat una hora abans i només hi havia tres o quatre seients. Som a davant de tot però a una banda." És la primera vegada que la Carina veu cinema independent. Una pel·lícula que l'atrau més pel format de cinema a la fresca que pel títol. Per d'altres, en canvi, els dos arguments són complementaris. POL OLIVELLA "Jo venia sobretot pel lloc i pel tipus de pel·lícules que ja vaig veure l'any passat i que em van agradar i em van cridar molt l'atenció. Aquest any tornem-hi!" Els films que es projecten en l'onzena edició del festival Gandules tenen un sol punt en comú. Són pel·lícules produïdes entre el 2009 i el 2012 que no s'han vist als circuits comercials. Es tracta de cintes d'autor seleccionades per nou programadors experts. ÀNGELA MARTÍNEZ, cap d'audiovisuals del CCCB "Avui en dia, paradoxalment, és quan hi ha més producció de cinema, perquè les eines per produir són més assequibles, però és quan hi ha menys canals d'exhibició." Aquest any el festival té per primer cop un patrocinador i això ha permès mantenir la gratuïtat de les projeccions. Fins al 24 d'agost s'hi podran veure 10 pel·lícules. La darrera, escollida pel públic.
Els dimarts, dimecres i dijous d’agost al Pati de Dones del CCCB s’hi instal·len 600 localitats per veure pel·lícules a la fresca. Es tracta d’una activitat gratuïta, encara que enguany els responsables del festival Gandules’12 han hagut de buscar un patrocinador. Asseguren que, sense aquest finançament, haurien hagut de retallar el nombre de projeccions o bé fer-ne pagar entrada.
En aquesta onzena edició, els encarregats d’escollir el cartell han estat experts en cinema que han assistit a diversos festivals. Cada un ha triat un dels títols de la programació, excepte el darrer, que ha estat escollit pel públic. La nova fórmula és, segons els responsables del CCCB, una manera de donar sortida a produccions a les quals el públic no té accés a les sales comercials.
