Un any més, a les portes de la Festa d’Estiu del Cinema Català, l’Acadèmia ha publicat l’informe de l’estat de la professió. Reblant el tòpic, les dades mostren moltes llums i algunes ombres, en un panorama que convida a un optimisme crític.
Xifres de rècord
L’any 2025, el cinema català va estrenar fins a 124 llargmetratges que comptaven amb producció o participació local. Es tracta de la xifra més alta de la història i el segon augment anual consecutiu, amb un 8,8 % de pujada respecte del 2024 i en un context de creixement generalitzat de tota la indústria espanyola. En el teixit local, 142 productores catalanes van intervenir en la realització d’aquests films, fet que descriu un panorama d’atomització de la producció a casa nostra.
Una altra dada especialment significativa: els títols en què la producció catalana és minoritària només representen al voltant del 20 %, mentre que les que compten amb una participació majoritària o única escalen fins al 72 %. El creixement també s’ha notat en les coproduccions internacionals, que augmenten un 15 % fins a un total de 47 pel·lícules realitzades en col·laboració amb 19 països, entre els que hi ha França, l’Argentina, Bèlgica o els Estats Units.
Cartell de Los domingos
Pel que fa a la taquilla, fins a 4,5 milions d’espectadors de tot l’estat van anar a veure pel·lícules amb participació catalana, un 22,% més que l’any anterior, tot i que encara lluny de les xifres anteriors a la pandèmia. Els títols més vistos de l’any van ser Los domingos (776.000 espectadors), La cena (624.000), Wolfgang (596.000) i Sirat (475.00), si bé només les dues darreres tenen un volum significatiu de producció catalana.
Tot plegat ha redundat, també, en una major inversió per part de l’administració pública, tant pel que fa a l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), amb un 23 % més d’ajudes a la producció, mentre que l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals espanyol (ICAA) va sumar un 10,7 % més d’inversions a produccions catalanes. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en canvi, es va reduir un 12 %.
Fotograma de Sirat
La paritat, el deute pendent
Tot i els avenços en aquest sentit, les dones continuen infrarrepresentades en la majoria de sectors de la indústria, mentre que la presència de persones no binàries és encara menor. El darrer any, les dones directores van caure del 35 al 28 %, en un retrocés que ens retorna als nivells del 2022. Les productores també baixen, del 38 al 34 %. La nota positiva és en el camp del guió, on les professionals augmenten del 34 al 39 %, encara lluny, això sí, de la igualtat. Segur que aquestes dades seran un dels temes de conversa de la Festa d’Estiu del Cinema Català, que podreu veure en directe a betevé dijous, 2 de juliol, a partir de les 20.30 h.
