El comunicador i expert en cultura Andreu Rami explica al programa ‘reset’, de betevé, com està afectant la pandèmia al Cine Cooperativa Zumzeig, situat al carrer de Béjar, al barri d’Hostafranchs. Ofereixen projeccions de cinema independent en versió original, promouen iniciatives artístiques, socials i solidàries, i tenen un restaurant bistrot.
Amb les restriccions actuals, els cinemes han hagut de reduir el seu aforament a la meitat i han de deixar una butaca de separació entre els espectadors. Això, en el cas del Zumzeig, ha suposat passar de 73 a 36 butaques per sessió. Però, segons un dels socis treballadors de la cooperativa, Albert Triviño, tot i les “incerteses” i les “dificultats“, la resposta del públic ha estat “espectacular“. De fet, ha assegurat que, des que van reobrir al setembre, “la mitjana d’espectadors és la més alta que hem tingut mai“.
La desaparició de moltes sales
El darrer any ha estat desastrós per les sales de cinema. En els últims anys n’han tancat algunes de mítiques, com els Texas, els Meliès, els REX, els Alexandra, els Renoir les Corts, el Palau Balañá, l’Urgell o l’Aribau Club. “Cada cop queden menys cines”, ha lamentat Triviño, que pronostica que “arribarà un moment que en quedarem tres o quatre” i adverteix que “Barcelona no es pot permetre no tenir cines“.
Promio, la xarxa de cinemes independents
La pandèmia ha propiciat la fundació de Promio, una xarxa que aglutina cinemes independents de tot l’estat espanyol. A banda del Zumzeig, també en formen part els Cinemes Girona de Barcelona, per exemple. Reclamen la defensa del cinema original i independent. I és que aquestes sales no reben ajudes institucionals, que van destinades fonamentalment a les multisales comercials.
No obstant això, Triviño creu que les sales petites i independents estan resistint millor l’embranzida de la pandèmia que no pas les grans perquè han aconseguit oferir “una programació prou potent“. Però també perquè, en el cas del Zumzeig, tenen un públic “molt fidel” perquè fa anys que construeixen una “comunitat” entre la “gent del barri” que els dona “molta força“.
El model cooperatiu
Ara fa cinc anys, quan el fundador de la sala, Esteban Bernatas, va haver de deixar el projecte per raons personals, set treballadors de l’equip van decidir crear una cooperativa per poder continuar amb el negoci. Una fórmula “molt singular”, segons Triviño, que té aspectes positius, com ara que “hi ha una base social i una comunitat que decideix el rumb del cinema“, però que també fa que el procés de gestió sigui “una mica lent i més costós“.
Preus populars
Les entrades actualment costen entre 3 i 7 €. Durant el confinament, es van plantejar incrementar el preu per assegurar la viabilitat de la sala, però en van desistir perquè defensen preus populars per arribar al màxim públic possible. Una opció que només és possible perquè, a diferència dels grans cinemes, que “es basen molt en les grans distribuïdores americanes que van tancar l’aixeta“, ells han aconseguit teixir una “xarxa de relacions amb distribuïdores de cine independent i d’autor“, amb les quals tenen un tracte més “proper”.
Conviure amb les plataformes audiovisuals
Triviño és conscient que “la situació està canviant” per la irrupció de les plataformes audiovisuals i que “el món de l’exhibició cinematogràfica no pot continuar igual que fa 10 anys“. El treballador de Zumzeig es mostra preocupat perquè “el públic jove i adolescent no va al cinema“, però alhora està esperançat perquè les distribuïdores “tenen molt clar que les pel·lícules s’han de veure primer a les sales de cine”. En aquest sentit, creu que cal que “el públic entengui que no és el mateix que veure-ho a casa“, no només per la dimensió de la pantalla, sinó per l'”experiència“.
