Cesk Freixas s’acomiada de forma indefinida: “Necessito trobar l’equilibri entre passió i professió”

(ACN) Cesk Freixas ha tancat aquest diumenge més de dues dècades de trajectòria amb un concert a la sala Paral·lel 62 com a punt final a la gira Salut, fins aviat. La vetllada, emmarcada al festival Barnasants, ha estat un recorregut emotiu pels nou discos, amb què Freixas ha reivindicat el seu activisme social i cultural. El cantautor penedesenc es retira per dedicar més temps a la família i per “reconnectar” amb la creació. “Necessito trobar l’equilibri entre la passió i la professió”, ha dit en un vespre en què s’ha mostrat molt afortunat per l’escalf del públic. Dona per fet que tornarà “d’aquí a uns anys” i, mentrestant, prepara la publicació d’un disc amb temes gravats a la gira de comiat.

Cesk Freixas ha plantejat aquest darrer concert com el colofó d’una gira en què ha recorregut tot el territori de parla catalana “triant llocs amb una forta connexió emocional”. Del Penedès a Girona passant per Lleida, Palma o València. “Em sento molt afortunat d’haver pogut dir adeu des de tants llocs i haver rebut el caliu de tantes persones”, ha assegurat.

“La petita rambla del Poble Sec”, punt final del concert

Durant prop de dues hores, ha fet un extens recorregut per gairebé tots els discos publicats des del 2004, quan va debutar amb la seva maqueta inicial, i fins La meva sort, estrenat ara fa un any. Després d’un inici genuïnament pausat, el públic s’ha animat amb l’arribada de “Cercavila”, moment en què Cesk Freixas no ha pogut contenir les llàgrimes després de veure els seus fills a platea. L’emoció l’ha dut a perdre la concentració per poder seguir la lletra i els acords de la cançó, però el públic l’ha abraçat amb un fort aplaudiment.

El cantautor ha tancat el concert fent alçar els més de 700 espectadors de la sala Paral·lel 62 al ritme de l’àmpliament coneguda “La petita rambla del Poble Sec“, amb la qual ha pujat els seus fills a l’escenari. En ser preguntat sobre la intenció de tornar, ha assegurat que en cap cas vol abandonar els escenaris, “sinó reordenar les prioritats” perquè la música deixi de ser l’eix central “després de 21 anys en què ha estat l’única feina”. “Sempre he dit que és un ‘fins aviat’, perquè sé que tornaré, però no sé quants anys passaran ni en quin format serà”, ha conclòs.