Ens fem creus com no se’ns havia acudit abans parlar d’un mot tan important. Hem hagut d’esperar que l’actualitat del Brain Film Fest —el festival internacional de cinema sobre el cervell— ens hi fes pensar. I això hem fet, esprémer tot el que hem pogut el mot cervell.
El “cervellet” romà
Tal com explica el lingüista Joan Coromines al Diccionari Etimòlogic i Complementari de la Llengua Catalana, el nostre cervell s’ha desenvolupat a partir de CEREBELLUM. Aquesta paraula era un mot del llatí clàssic que era diminutiu de CEREBRUM, cervell. Podríem dir, doncs que CEREBELLUM volia dir cervellet.
Amb el temps CEREBELLUM va perdre el matís disminuïdor i va passar a significar cervell en llatí vulgar, que és la forma parlada que va triomfar i que és la que ens ha arribat evolucionada en català. Altres llengües romàniques com l’italià (amb cervello), el francès (amb cerveau) o l’occità (amb cervel) van heretar el seu mot d’aquesta forma del llatí vulgar.
El castellà, per contra, va quedar-se amb la forma clàssica CEREBRUM, l’antic mot tradicional que va donar com a resultat cerebro. També el portuguès (amb cérebro) va partir del mateix mot que el castellà.
El primer cervell català
La primera constància que tenim de cervell escrit en un text català i amb aquesta forma data del s. XIII. Un dels primers exemples és en una obra de Ramon Llull:
“”Retornà Blanquerna […] prudència li donà intel·ligència con,
influència de consideració e per feblea de cervell, afeblit per abstinència,
vigília, dejunis […] la fantasia representa alcunes vanitats en semblança de veritat””
Un eixelebrat sense cervell
De les curiositats lèxiques que hem pogut derivar de cervell hi tenim eixelebrat. Aquesta paraula provindria del mot llatí EXCEREBRATUS, que literalment, en llatí vol dir “sense cervell” i en català designa una cosa semblant, tot i que no d’una manera tan directa: algú que actua sense reflexió.
Frases fetes amb cervell i un gat que enamora
- Tenir un cervell de pardal o de canari: tenir poc cervell
- Tenir un ull de poll al cervell: tenir poc seny
- Beure’s el cervell: perdre el senderi
- Donar-li cervell de gat: enamorar algú. Es veu que cervell-de-gat era una terra pedregosa que si es mesclava amb líquid i es bevia tenia efectes afrodisíacs, per això aquesta expressió significa “enamorar irresistiblement” (via Coromines)
- Girar-li el cervell: tocar-se del bolet
- Estar en cervell: entossudir-se
- Cap sense cervell: irreflexiu
- Esprémer-se el cervell: fer un esforç intel·lectual important
- Cervell de mosquit: tenir un cervell de canari
- Dur de cervell: que li costa entendre les coses
- Rentat de cervell: menjar-li l’olla a algú
Refranys per pensar
- No és cosa de perill; se li veu el cervell
- Tots els caps tenen cabells, però no tots tenen cervell
- Cap sense cervell no ha mester capell
- Val més un dit de cervell que una quarterada a l’Horta
- Qui a la fi no té cervell, no pot donar bon consell
