Escolta aquesta notícia

Després de l’èxit de Viaje al cuarto de una madre i de la confirmació de Los pequeños amores, Celia Rico Clavellino torna a les sales amb La buena letra, l’adaptació d’una de les novel·les més estimades per Rafael Chirbes, i ens l’ha vinguda a presentar al betevé directe.

Temps de misèria

L’Ana i el Tomás han perdut la guerra. Com tant d’altres partidaris de la Segona República, el triomf del bàndol franquista ha suposat repressió, por, silenci i misèria. A més, l’Antonio, el germà del Tomás, està empresonat pel règim, i l’Ana ha començat a falsejar la seva lletra per escriure cartes que tranquil·litzin la seva sogra. Un dia, l’Antonio torna a casa i comença a conviure amb el matrimoni, però la fascinació que l’Ana sentia pel seu cunyat s’enverina de mentides, impostures i egoisme, i la situació encara es complica més quan apareix la Isabel, una jove que afirma venir de Londres i pertànyer a una bona família…

Amb només quatre personatges i un parell d’espais en penombra, Celia Rico Clavellino n’ha tingut prou per adaptar la novel·la de Rafael Chirbes. El text original, així com la seva adaptació a la gran pantalla, construeix el seu relat a partir de les coses que no es diuen i dels sentiments que es reprimeixen. A diferència d’altres pel·lícules sobre el mateix període, la proposta de Celia Rico Clavellino busca la petita història, allunyada dels grans relats i les escenes de masses, i es basa en les crisis i les tensions soterrades que s’estableixen entre els personatges de Loreto Mauleón, Enric Auquer, Ana Rujas i Roger Casamajor.

Les dones de Celia Rico Clavellino

Si La buena letra centra la seva mirada en els desclassats de la guerra, el relat posa el focus, també, en la qüestió de gènere, en la invisibilització de les dones. L’Ana, la veritable protagonista de la pel·lícula, és el pal de paller de la família, el personatge fort i centrat que, tot i estar doblement arraconada per una societat tradicional, franquista i masclista, manté una dignitat i una coherència en els seus principis que no sempre exhibeixen els qui l’envolten.

L’Ana, el personatge de Loreto Mauleón, se suma a la galeria de personatges femenins que poblen el cinema de Celia Rico Clavellino. Mares, filles i netes que es busquen com relacionar-se entre elles, reconstruir ponts i guarir ferides des d’un treball de les pròpies emocions. Amb La buena letra, l’univers cinematogràfic de la directora sevillana i el de Rafael Chirbes es fusionen en un treball que ja s’ha pogut veure en el Festival de Málaga i en el BCN Film Fest.