compartir
Pocs dies després que esclatés la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, concretament, el 3 de març del 2022, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va fer un comunicat per informar que el nom oficial de la capital d’Ucraïna era Kíiv, no Kíev com fins aleshores. En aquells moments, la institució ja va explicar que estava treballant en un Nomenclàtor mundial i el 15 de desembre del 2022 en va fer la presentació oficial. Que bé perquè ens estalvia molts dubtes.
El Nomenclàtor mundial és l’obra resultant d’un projecte iniciat el 2016 i dirigida al públic general, però enfocat sobretot als mitjans de comunicació i a l’edició d’obres divulgatives o cartogràfiques. Unifica i fixa topònims forans que fins ara feien ballar criteris o causaven indecisió a l’hora d’escriure’ls.
Xangai ara és Shanghai i Munic, Múnic
Aquest corpus de topònims mundials prioritza “les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims”. Hi ha formes que ja estan adaptades històricament al català (Milà, en italià Milano) i també n’hi ha en la llengua originària (Oxford) en casos en què no existeix una forma específica en català.
Hi ha casos, però, en què tot i haver-hi una forma adaptada al català i amb certa difusió, s’ha escollit la forma internacional, que es considera prioritària. És el cas de Shanghai, que és la forma normativa ara, en detriment de la forma adaptada al català Xangai. En aquest cas, l’Institut fa seves les conclusions del Grup d’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics, que recomana l’ús de les formes en pinyin —sistema internacional de transcripció del xinès estàndard a l’alfabet llatí.
Cal acostumar-se a la nova fixació dels canvis. És a dir, per exemple, ara les formes normatives són Múnic i Zúric i no pas Munic o Zuric, que eren les formes que fins ara s’utilitzaven als mitjans. Aquests noms són ara plans i, per tant, s’accentuen segons les normes ortogràfiques per marcar com les hem de pronunciar.
Un altre topònim que nota els canvis és Kenya, el diccionari de l’IEC ja el recollia amb i grega i era la forma normativa. A diversos mitjans de comunicació, però, hi havia l’adaptació Kènia per facilitar-ne la pronuncia en català. Ara, amb el nou nomenclàtor s’ha fixat que l’única opció correcta és Kenya, tot i que la pronúncia es manté [kɛ́niə], en oriental, o [kɛ́nia], en occidental.
Mont-real és ara Montreal, però compte amb la pronúncia
Un altre dels canvis que ha introduït l’Institut d’Estudis Catalans en aquest Nomenclàtor mundial és el pas de Mont-real a Montreal. Segons l’Optimot, en un primer moment es va optar per adaptar aquest topònim amb un guionet per facilitar-ne la pronúncia, ja que aquesta ciutat s’ha de pronunciar [monreal] i no pas [montreal]. Tot i això, la normativa ara ha fet marxa enrere i estableix ara que s’ha d’escriure Montreal per apropar-se més a la forma original, però, alerta, perquè la pronúncia no canvia, l’haurem de continuar pronunciant sense la te: [monreal].
Altres canvis destacats que s’inclouen al Nomenclàtor mundial són:
- Cambodja (i no Cambotja)
- Chicago (i no Xicago)
- Gerba (i no Djerba)
- Guiza (i no Gizeh)
- Kirguizstan (i no Kirguizistan)
- Riad (i no al-Riyad)
- Rocoses, muntanyes (i no muntanyes Rocalloses)
- Ulaanbaatar (i no Ulan Bator)
- Donbàs (i no Donbass)
- Khàrkiv (i no Khàrkov)
- Luhansk (i no Lugansk)
L’usuari pot escollir algunes formes segons context
Hi ha casos en què el Nomenclàtor mundial deixa a mans de l’usuari l’elecció del topònim, tot i que n’estableix una forma principal i una de secundària. Això passa en casos en què un mateix lloc té diversos noms vàlids i estesos:
- Regensburg (forma més internacional) vs. Ratisbona (forma catalana històrica)
- Pequín (forma catalana preferent) vs. Beijing (forma internacional, secundària)
