(ACN) Els Castellers de Barcelona han alçat aquest dijous diversos castells i pilars al port de muntanya de Jungfraujoch (Suïssa), una estació de tren situada a més de 3.450 metres sobre el nivell del mar. D’aquesta manera, la colla barcelonina ha fet història, aixecant els castells a més altitud que s’ha fet mai fins ara.
L’actuació ha inclòs un 3 de 7, un 4 de 7 i un 5 de 6, i també sis pilars, que la colla ha carregat als peus de la glacera Aletsch, la més gran dels Alps, i que forma part del patrimoni de la Unesco dels Alps suïssos. L’actuació castellera l’han feta acompanyats pels Castellers de Lausana, una colla castellera creada el 2023 al país transalpí.
180 castellers de Barcelona als Alps
Per a assolir aquesta fita, la colla ha mobilitzat gairebé 200 castellers, que han arribat a Suïssa de diferents maneres: amb vehicle propi, autobús, avió o fins i tot alguns han fet trams amb bicicleta des d’Albertville. L’actuació castellera ha començat poc després de les dotze del migdia, i s’ha pogut desenvolupar en una situació meteorològica agradable, amb sol i temperatura fresca però suau.
Moments abans de carregar les construccions, la presidenta de la colla, Maria López, ha destacat que encara no eren conscients d’estar fent història i ha considerat que no serà fins a la tornada del viatge quan es faran al càrrec de la fita aconseguida. Per a López, fer els castells a més altitud ha estat un privilegi que els permet “promoure la cultura catalana arreu del món”.
L’anterior rècord, a l’Aneto (3.404 metres)
Amb aquesta actuació, els Castellers de Barcelona han superat el rècord actual, que ostentaven els Bordegassos de Vilanova, que van fer un castell al cim de l’Aneto (3.404 metres) el 2020. També els Castellers de l’Alt Maresme, l’any 2017 van descarregar un pilar de 4 a la Pica d’Estats (3.143 metres), el sostre del Pirineu català.
En el cas de la Jungfraujoch, l’expedició s’ha beneficiat de l’enginyeria ferroviària per arribar al cim en transport públic, tot i que han hagut d’actuar en factors ambientals diferents dels habituals, com una temperatura més fresca i la baixa pressió d’oxigen pròpia de l’alta muntanya.
