De pressupost modest però plena d’ambició, ‘Carrie’ és des de mitjans de novembre la gran aposta del Teatre Gaudí de dijous a diumenge. I, de moment, no es pot negar que aquesta adaptació de la primera novel·la de Stephen King (que després Brian de Palma va fer encara més popular al cinema) està convencent el públic. Si més no, la sala s’omple i ja són diverses les sessions en què han hagut de penjar el cartell d’entrades exhaurides.
Sobre l’escenari, 18 intèrprets i quatre músics que toquen en directe. El director, Ferran Guiu, ha optat en aquesta adaptació (basada en la versió Off-Brodway del 2012) per fugir dels efectes i donar tot el protagonisme als actors: “Ho he volgut fer només amb quatre elements escenogràfics i basar-ho tot amb la història i els personatges que són molt potents”.
Potents i actuals. La història de Carrie parla de l’assetjament a l’escola i sobreprotecció a casa. De com aquesta doble pressió pot provocar conseqüències terribles. Georgia Stewart i Raquel Jezequel s’alternen un paper protagonista exigent i ple de matisos.
Muntsa Rius i Anna Valldeneu s’alternen l’altre gran paper del musical, el de la mare de Carrie, una fanàtica religiosa amb un amor malaltís cap a la seva filla. Juntes protagonitzen els moments més lírics d’un musical, en què el pop rock és protagonista. “Musicalment és una partitura molt complicada perquè hi ha notes molt líriques i molt agudes i també se’n va molt cap avall”, explica Muntsa Rius, que reconeix que ha estat tot un repte professional donar vida a la mare de Carrie.
La del vídeo següent és una de les escenes més potents que protagonitzen mare i filla. Quan la Carrie li explica que li ha vingut per primera vegada la regla, i que els companys de classe s’han rigut d’ella.
Els poders telequinètics de Carrie s’han resolt de manera simple però efectiva, amb una traca final, l’apoteòsica escena del ball de graduació que, segons Guiu, deixa tothom esgarrifat. Per veure-ho, encara hi ha temps. S’hi estan fins al 4 de gener.
