Miró assegura que en els 100 anys d’història del servei arqueològic, mai com fins ara no havia aconseguit tanta difusió. “Per molt que excavem i sapiguem, si ens ho quedem quatre, no serveix per a res”, diu. La responsable del Pla Barcino apunta a la carta arqueològica de Barcelona com un dels recursos que ha permès difondre la feina del servei: “A Barcelona no és només es fa arqueologia a Ciutat Vella: tota la ciutat és un jaciment únic”, diu. A la ciutat hi ha unes 30 intervencions simultànies obertes, “un petit trencaclosques en què cada peça és important”.

Internet i les xarxes socials els permeten connectar millor amb els ciutadans -“els necessitem per fer millor la nostra feina”-, diu i apunta els comentaris que els arriben:“A través de Twitter ens arriben denúncies de destrucció de patrimoni o treballs on no hi ha un arqueòleg.” Assegura que els professionals de l’arqueologia “no aturen obres”, perquè cada cop més tendeixen a fer arqueologia preventiva, “com a la Sagrera o a la plaça de Ramon Berenguer el Gran”. Creu que la seva feina llueix més quan és interdisciplinària: “No ens podem quedar sols, avancem més quan treballem plegats amb geòlegs, biòlegs o topògrafs.”

El mont Tàber, una península que s’endinsava al mar

Les darreres excavacions arqueològiques aporten més llum al que va ser la Barcino romana. El servei ha pogut confirmar per primer cop que una de les muralles de la ciutat és de la segona meitat del segle III i documentar el pas de ronda que hi havia. Les excavacions al carrer del Sotstinent Navarro, a peu de muralla, han fet aflorar tot un barri extramurs, “cosa que demostra que August funda una ciutat que ja és petita quan neix”. Una colònia que s’ha demostrat que va néixer com una península a l’interior del mar i envoltada d’arbres: “Una ciutat molt petita que funda August i arriba a ser la capital de Catalunya”, puntualitza Miró.

La responsable del Pla Barcino destaca els 2.000 anys d’abastament d’aigua, “primer amb l’aqüeducte i després a través del rec Comtal. És un cas únic”, I assegura que no s’aixecarà arbitràriament el subsòl de la plaça de Sant Jaume “perquè sí”, però que cal saber més coses del Fòrum, “l’epicentre del poder de la ciutat actual i de fa 2.000 anys”.