Èdip rei, Antígona i Èdip a Colonos, tres de les més assenyalades tragèdies de Sòfocles s’entrellacen a Èdip i Antígona, muntatge dirigit per Carlota Subirós que, fins al 31 de maig, ocupa l’escenari de la Sala Gran del TNC. La dramatúrgia és de Ferran Dordal a partir de les traduccions catalanes en prosa de Carles Riba.
El mite d’Èdip, destinat a matar el pare i casar-se amb la mare, s’entrellaça amb el d’Antígona, qui es rebel·la contra el poder per donar sepultura al seu germà Polinices, mort en una guerra fratricida. A aquests dos arguments de pare i filla, situats a Tebas, s’afegeix el d’Èdip a Colonos, quan ambdós són desterrats i es refugien a Colonos, prop d’Atenes.
Repartiment racialitzat
A més d’aquesta aposta per l’entrecreuament de tres tragèdies, l’espectacle trenca amb la imatge blanquejada hegemònica des de la qual s’ha explicat el passat europeu, amb un repartiment majoritàriament format per persones racialitzades, amb Kathy Sey (Antígona), Babou Cham (Èdip), Moha Amazian, Yolanda Sey, Vicenta Ndongo, Yolanda Sikara, Moïse Taxé, Joel Cojal i Junyi Sun. El completen Lurdes Barba, Oriol Genís, Jordi Martínez i Albert Pérez.
Un repartiment que reflecteix la societat actual, com argumenta Kathy Sey: “El carrer és molt més divers del que es veu als escenaris. La majoria de vegades, quan hi ha persones racialitzades, en som una o dues puntualment, i que siguem tantes i que siguem els papers principals és una forma de dir que nosaltres també mereixem ser aquí”.
Les tres tragèdies de Sòfocles plantegen un seguit de temes que continuen molt vigents 2.500 anys després. “El migrant, l’exiliat i com el tractem… Teseu, que és el personatge que em toca interpretar, té una lectura poc habitual avui en dia, que és la d’acollir sense demanar massa explicacions”, comenta Moha Amazian. I és que, en efecte, la manca d’hospitalitat estava molt mal considerada en l’antiga Grècia.
