L’actriu sabadellenca és una reclusa més d’una presó francesa a Marie, la roja, el text de Rosa Maria Arquimbau que Ester Villamor Baliarda dirigeix fins al 6 d’abril al Teatre Nacional de Catalunya. Carlota Olcina ha vingut al betevé directe per parlar-nos de les seves jornades fent la revolució a la presó.
L’amor, motor de la revolució
Carlota Olcina interpreta una dona empresonada per haver agredit un policia. A la presó, es relaciona amb infanticides, prostitutes i víctimes de la violència masclista, però ella no complirà la pena imposada com una més, perquè ella és Marie, “La Roja”, té les idees clares i somia a enderrocar el sistema. Unes i altres teixiran una comunitat enfortida per la diferència i la possibilitat d’aprendre les unes de les altres en un esclat de sororitat a la França del 1938, travessada per les lluites socials i polítiques del seu temps.
Ara bé, què passa si un guàrdia s’enamora de la Marie? I si ella li correspon, ni que sigui una mica? Pot l’amor superar la distància que separa els carcellers de les empresonades? Pot fer saltar pels aires la paret entre els representants més repressors de l’ordre establert i els que volen construir un món nou? I, en el fons, què fa presoneres i què fa lliures les persones? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja el muntatge, encapçalat per Carlota Olcina i que compta també amb Mercè Arànega, Borja Espinosa, Tai Fati, Oriol Guinart, Meritxell Huertas, Antònia Jaume, Jordi Llovet, Alba Montaño i Martina Roura.
El ressorgiment de Rosa Maria Arquimbau
L’espectacle que protagonitza Carlota Olcina porta la signatura de Rosa Maria Arquimbau, amb dramatúrgia de Carles Mallol. Però qui era aquesta escriptora barcelonina, oblidada durant dècades en el panorama literari català? Nascuda el 1909, Arquimbau va ser una escriptora precoç, periodista i activista feminista amb un fort compromís amb les esquerres. Amb una producció força heterogènia que inclou novel·les, relats breus, poesia, articles, conferències i, és clar, teatre, el seu va ser un nom cabdal per entendre el paisatge cultural dels anys de la Segona República, però la repressió franquista i l’exili interior van condicionar la seva producció posterior.
Tot i viure el retorn de la democràcia i de les institucions catalanes, la figura de Rosa Maria Arquimbau va caure en el silenci fins fa pocs anys, quan es va començar a reivindicar i a publicar la seva obra. Amb Marie, la roja, el teatre català comença a saldar el compte que tenia pendent amb ella i ho fa amb un text escrit el 1936, però que en la veu i la presència de Carlota Olcina ressona en un present, el nostre, que comença a sentir-se tan polaritzat com el que va viure Arquimbau.
