Passats uns dies des de Sant Jordi, recuperem una recomanació: Els erms, la nova novel·la de Carlota Gurt, guanyadora de l’onzena edició del Premi Anagrama de novel·la. És la seva segona obra i arriba amb l’empenta d’un reconeixement que, admet l’autora, valora sobretot per la visibilitat que li dona. En aquest relat, situat en un parador de Sau en plena sequera, Gurt desplega una història que posa en joc la imaginació com a motor vital i literari, amb dos personatges que es mouen entre la realitat i la ficció per esquivar la inèrcia de les seves vides.
Amb una mirada lúcida, directa i carregada d’ironia, Carlota Gurt parla d’una certa “sequera barcelonina” que va més enllà de la falta d’aigua: una pèrdua que també és lingüística i creativa. Escriure, explica, té a veure amb el temps i amb l’autoestima: “Si et falta autoestima i et falta temps, no et veus amb cor de tirar endavant el llibre”. El seu procés creatiu neix d’una idea que ha de convèncer-la del tot; a partir d’aquí, llegeix, estira fils i construeix una escaleta que li serveix de mapa. Aquesta manera de treballar es reflecteix en una novel·la que combina fúria i tendresa i que convida a preguntar-se qui viu realment la vida que voldria.
“La normalitat no existeix”, afirma Carlota Gurt, i a Els erms ho posa en pràctica a través de personatges que comparteixen “el típic afany humà de passar per una persona normal i agradable, costi el que costi”. Perquè, al capdavall, diu, tots som una mica anormals i el que fem és buscar un punt intermedi per encaixar.
Aquesta mateixa veu, entre l’anàlisi i l’humor, també pujarà als escenaris amb el monòleg Una aniquilació fallida, una peça sobre la libido femenina que tornarà a l’Espai Texas els mesos de maig i juny.
