A mig camí entre el concert i la 'performance', el darrer treball de Carles Santos agafa la simfonia 'Inacabada' de Franz Schubert com a punt de partida per evocar emocions i reflexions a partir de la música, el text i l'escenografia. La música de Schubert configura la columna central de l'obra però Santos l'acompanya amb fragments d'altres compositors, com Paganini o Mompou. El protagonista de l'obra és un inmens altaveu de 3 metres situat al mig de l'escenari. Al voltant s'hi situen els 4 personatges: una actriu, una violinista, un pianista i una directora d'orquestra. Tots ells sense voler mostrar res especial, sense cap temàtica particular, perquè en el fons Santos assegura que 'Schubertnacles humits' no és més que un concert visualitzat; la lluita constant entre el so amplificat de l'altaveu i la melodia natural dels instruments musicals.
