Pere Calders i Rossinyol era conegut principalment per la seva faceta d’escriptor, però la seva obra sempre ha anat molt més enllà. Julià Guillamon l’ha estudiat a fons, tant que fins i tot ha recuperat en un llibre la seva etapa de dibuixant publicitari i ninotaire. Al betevé directe hem pogut parlar amb Guillamon i la filla d’en Pere, Tessa Calders Artís, que assegura que el seu pare “es va fer un tip de dibuixar”.
Una tasca de recerca “extraordinària i divertida”
De la vida i obra de Calders se n’ha fet una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster, que es podrà veure fins al 27 de gener. Però el llibre que ha creat Guillamon ha suposat “una altra cosa, una tasca de recerca extraordinària”, explica Tessa Calders. “I divertida”, afegeix Guillamon. La producció de l’artista va ser molt nombrosa, de fet té una doble vessant: “Quan escriu mostra elements plàstics, una imaginació molt visual, una cosa s’ajuda en l’altra i això el fa interessant”, explica Guillamon.
Destaca una etapa a Mèxic on dibuixava molt, però un cop va arribar a Barcelona “ja no el vaig veure dibuixar més”, lamenta Calders. Per tant, “la faceta de dibuixant va quedar força oblidada”, afegeix. Malgrat això, la Tessa recorda el seu pare com “un ésser extraordinari, absolutament atípic”.
‘Matamosques’, ‘Cucs de presa’ o l”Enciclopèdia’
Tres dels dibuixos publicitaris que més representen l’imaginari de Calders són el Matamosques, dels anys 30: “És un anunci que té un element narratiu. La mosca porta una màscara antigàs. En aquell moment es parlava molt d’una guerra química, ell agafa aquesta idea i dibuixa una mosca a qui no li servirà la màscara perquè hi ha un insecticida“, explica entre rialles Julià Guillamon.
El segon dibuix il·lustra dos cucs sortint d’una poma, que es titula Cucs de presa i recorden Hitler i Mussolini. “Durant la Guerra Civil, a Europa es va decidir que els països estrangers no podien intervenir a la guerra espanyola, a la República no li deixaven rebre ajudes de les brigades internacionals, però en canvi Hitler i Mussolini estaven contínuament donant armament, tropes i exèrcit“, diu Guillamon. “Hi ha molts acudits relacionats amb el tema”, assegura. Si ens hi fixem en el dibuix, Pere Calders firma amb la lletra K, una curiositat que es deu al pseudònim que feia sevir com a dibuixant.
La tercera obra gràfica és l’Enciclopèdia, que ens fa viatjar a Mèxic. “Aquestes làmines em fascinaven”, confessa Calders. Podria ser que aquesta fos l’obra més desconeguda i la “més difícil de trobar”, explica Guillamon. “En una enciclopèdia dibuixa molta gent, però tant la Carme Millà, una gran dibuixant catalana, com ell, firmaven les làmines en color”, afegeix. “Era divertit buscar els dibuixos anònims d’enciclopèdia que en principi s’haurien de caracteritzar per ser neutres, però hi vam trobar elements d’estil, el segell de Calders”, asseguren tots dos.
