(ACN) La Catedral de Barcelona acull per setzè any consecutiu el Cant de la Sibil·la, drama sacre que es representa a diverses esglésies i basíliques de la ciutat. La mezzosoprano Mariona Llobera interpreta, un any més, la Sibil·la, mentre que les estrofes polifòniques recauen en el Cor Francesc Valls sota direcció de Pere Lluís Biosca. El compositor convidat per revisar i actualitzar algun fragment del cor és, en aquesta ocasió, Jordi Domènech.
La Sibil·la és una figura de l’antiga Grècia amb poders profètics que a l’edat mitjana va esdevenir protagonista d’un drama sacre que ha perdurat fins als nostres dies. El seu origen és pagà, però l’Església catòlica va assimilar la seva profecia apocalíptica per anunciar l’adveniment del messies.
Cant del judici final
Segons Jordi Domènech, però, en el context d’una cerimònia plàcida i alegre com la missa del gall, el Cant de la Sibil·la és força truculent. “Les estrofes expliquen coses truculentes del dia del judici final: les boles de foc que cauran del cel, les aigües que es mouran, els peixos no tindran on respirar, els nens a dins les panxes de les seves mares cridaran perquè s’estan cremant”.
Com a contratenor que és, Domènech ha interpretat en algunes ocasions la Sibil·la, atès que en alguns indrets, com a Mallorca, s’opta per una veu blanca d’infant o bé per un contratenor, que actualment assumeix el rol del castrati de temps pretèrits.
A la Catedral, el Cant de la Sibil·la es va deixar d’interpretar el 1575, quan el Concili de Trento el va bandejar. El 2009 el va recuperar amb èxit. Enguany comença a les 22.30 h. Un cop acabat, l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, oficia la tradicional missa del gall.
