Nascut al barri del Clot, Antonio Rabinad hi va viure els anys de la guerra i la postguerra i aquesta va ser la matèria primera per les seves primeres novel·les, com El niño asombrado o Contactos furtivos. “La memòria és un tema que és molt present en tota la seva literatura, no només la memòria personal, sinó també la social”, explica la Vicky Rico, portaveu del Centenari d’Antonio Rabinad, una iniciativa que han engegat familiars i seguidors de l’escriptor amb l’objectiu de recuperar la seva obra coincidint amb el centenari del seu naixement, el 2027.
“Conec la seva vida per la seva obra”
De fet, Antonio Rabinad era una persona força introvertida i va compartir les seves vivències només a través dels llibres i de la literatura. “Era una generació que no parlava mai de coses personals, conec més de la seva vida llegint la seva obra que no perquè m’ho hagi explicat ell directament”, diu en David Rabinad Vall, un dels fills de l’escriptor.
Vinculat a l’Escola de Barcelona
Rabinad va ser contemporani de la Generació dels 50 i va estar molt vinculat a l’Escola de Barcelona. Juntament amb altres autors, com Paco Candel o Ana María Matute, va encetar la corrent del realisme social que després van seguir altres autors com Juan Marsé. Però Rabinad va ser un escriptor als marges i, tot i aconseguir cert reconeixement en vida, ara és força desconegut.
Guionista de Libertarias, de Vicente Aranda
El que també saben poques persones és que va ser el guionista de la pel·lícula Libertarias, dirigida pel seu amic Vicente Aranda i protagonitzada per Ana Belén i Ariadna Gil. Una obra que després es va convertir en novel·la amb el títol de La monja libertaria.
Novel·les censurades
Actualment gairebé totes les novel·les d’Antonio Rabinad estan descatalogades i només es poden trobar al mercat de segona mà i en biblioteques. L’única que es pot comprar en algunes llibreries és l’última edició que es va fer de Los contactos furtivos, que inclou les notes de la censura.
“Les notes ara són quasi divertides: per exemple, un dels personatges, quan passa una processó, no s’agenolla. Tenint en compte en el moment en què s’escriu, això agafa molta força a la novel·la i els censors ho van tenir clar, la van tombar“, explica el Chema Falconetti, responsable d’aquesta edició.
Barcelona a través dels textos de Rabinad
Des de la iniciativa del Centenari d’Antonio Rabinad volen recuperar, doncs, les seves obres i per això busquen editors que vulguin reeditar els seus llibres i estan preparant diverses activitats per donar-lo a conèixer. De fet, més enllà del Clot, reivindiquen també el Rabinad més barceloní: “La ciutat de Barcelona es pot llegir a través de les pàgines dels llibres d’Antonio Rabinat: va parlar del Clot, però també dels altres barris, fent un recorregut vital dels seus personatges i de la ciutat”, diu la Vicky Rico. I afegeix: “Penso que és una bona forma d’apropar-se a la ciutat amb uns altres ulls”.
