El Calendari de l’Ermità va ser fundat per Antoni Maria Morera, pioner en l’edició de calendaris. Aquest el va començar a editar el 1876 i ja es considera un dels més antics que s’editen a Catalunya perquè arriba als 150 anys d’història. El seu rebesnet, Norbert Tomàs Bilbeny, ha continuat amb la publicació i ha explicat al betevé directe tots els detalls d’aquest almanac, en companyia del divulgador expert en herbes medicinals fra Valentí Serra de Manresa.

Mantenir l’estètica i el record

“Avui dia de calendaris s’editen molts i són molt útils, però aquí hi ha una tradició editorial que ve d’antic“, ha explicat Bilbeny. Però, què fa que aquest calendari encara tingui interès i perduri en el temps? El Calendari de l’Ermità es presenta en format quadern i conté de forma tabulada milers de dades, entre les quals les astronòmiques, que anys enrere es feien servir en el món rural. També marca les festes majors, els mercats i les fires que se celebren al país.

“Volem mantenir una estètica i un record gràfic que ens porta a temps passats, perquè el valor de l’històric i de la tradició és un valor que ens identifica”, ha assegurat Bilbeny. Ara bé, tant la part gràfica com la tipogràfica del calendari han evolucionat força, la informació bàsica és sempre la mateixa, però s’actualitza any rere any.

Els remeis de l’ermità

Quan era menut, el fra Valentí Serra de Manresa mirava la portada del calendari i se sentia identificat amb el fra Ramon. Anys després va voler col·laborar en el projecte i va estar molt content de participar-hi. El fra considera que es tracta d’un quadern “molt ben articulat, amb una selecció equilibrada dels sants més populars, els més actuals i els més antics”.

També assegura que els remeis de l’ermità tenen interès pels nostres dies. Per mostrar-ho, Valentí Serra ha portat a plató una pinya de xiprer —que s’associa a la immortalitat i l’acolliment— i una magrana, la “fruita bíblica de gran prestigi”. Si barregem la pell de la magrana amb les pinyes del xiprer, es forma un ungüent per a la circulació. Amb aquest exemple, el fra ens convida a saber llegir i entendre aquests remeis tradicionals per saber aprofitar-los.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a