Als baixos d’un edifici del barri del Putxet, al final d’una escala estreta i una porteta que obliga a ajupir-se, hi ha un indret on s’atresoren més de 450 tipografies antigues, de fusta o plom. Es diu Bunkertype i és el somni fet realitat de Jesús Morentin, professor de tipografia de l’Escola Massana i la BAU.

Va començar el projecte fa 12 anys, “com l’episodi de la magdalena de Proust”, diu, i explica per què: “A l’escola BAU feien uns tallers, i la barreja del paper, la tinta i el dissolvent em va començar a treure records de petit, perquè el meu pare havia estat impressor i jo anava sovint a la impremta dels meus tiets a Falset. Eren records que no sabia ni que els tenia per allà dins!”

Aquí tot gira al voltant de les lletres. Imprimir és com una consequència inevitable de tenir totes aquestes tipografies de plom i fusta ”
Jesús Morentin, impulsor de Bunkertype

Una impremta antiga per fer projectes personals

A Morentin li costa definir què és Bunkertype, perquè si bé admet que sembla “una impremta antiga, perquè el material és molt antic”, gairebé no té màquines per imprimir i no fa servei comercial. Més aviat és un taller propi ple d’alfabets de fusta i plom en què “tot gira al voltant de les lletres. Imprimir és com una consequència inevitable a tenir totes aquestes tipografies de plom i fusta”, assegura.

tipografia

No sap del cert quants en té, però calcula que són 350 alfabets de plom i un centenar de fusta. Sí que els té, però, molt ben endreçats en calaixeres que estan collades a la paret, pel pes i volum que tenen, i sap on és cada una de les tipografies, moltes amb noms d’òperes i de compositors de música clàssica.

Als 80, quan es va substituir el sistema tipogràfic, les impremtes baixaven les lletres de fusta al pati i els calaven foc. ”
Jesús Morentin, impulsor de Bunkertype

Fondre les tipografies de plom per fer-ne bales

És un romàntic de les lletres i segurament ha creat un espai únic al país amb Bunkertype, perquè enlloc es guarden tantes tipografies que ja estan en desús. “Als 80, quan es va substituir el sistema tipogràfic” les impremtes van començar a canviar les tipografies manuals per màquines, i per deixar-los espai “baixaven les lletres de fusta al pati i els calaven foc”.

Les tipografies de plom es tendien a guardar, perquè eren menys voluminoses, però de vegades es fonien per fer-ne bales, explica l’expert, capficat a “treure a ballar de tant en tant” totes les lletres que té emmagatzemades.

I què ha de tenir una tipografia per ser una bona tipografia? Doncs depèn de per què hagi de servir i en quin format. “Abans de la Revolució Industrial les lletres havien de ser llegides al paper, però després havien de ser vistes als anuncis que hi havia al carrer. Va ser un canvi de paradigma, i de sobte les lletres ja no tenen aquelles formes tan conservadores”, recorda Morentin.

En definitiva, avui dia el que ha de tenir una bona tipografia per ser bona és “que t’agradi. Què ha de tenir un vi? que t’agradi i, si a més no és gaire car, encara millor!”, rebla.