CARLES SALAS, coreògraf "No volia fer una reposició de diferents peces o un barrejat, que és el que vaig fer per als 10 anys. Vaig pensar: 'vaig a fer una cosa diferent, un espectacle nou. I tenia ganes de fer un solo'. Una visió del fet d'estar sol com una cosa positiva, com la manera de poder conèixer més persones, de poder desenvolupar-te amb més facilitat, de fer-te més fort, més segur... Aquesta coreografia respon a 50 preguntes que li vaig fer a la Joana. 50 preguntes que ella responia... sobre diferents estats de la solitud. Com per exemple: com és un diumenge teu a la tarda de solitud? En quin moments t'has sentit envoltada de gent? És Brahms, és Bach, és Mompou, Scriabin, Shostakóvich... Suggerides per Ivan Ruiz, aquest músic, psicòleg i cineasta. És veritat que el moviment és abstracte. Tu fas un moviment i això pot dir moltes coses... Tu reps una sensació, un estímul. Després aquest estímul pot arribar a passar pel cervell i donar una resposta o una informació concreta... o pot ser simplement que et quedis amb el plaer d'allò que has vist, de l'estètica."
La Sala Beckett farà només quatre funcions d’aquest treball, que s’emmarca en el Dansalona, un cicle que pretén normalitzar la dansa a la cartellera de la ciutat.
Carles Salas va descobrir Joana Rañé a l’Institut del Teatre de Vic i va decidir que ella i el pianista Ivan Ruiz -que igual que ella també és psicòleg i està preparant un documental sobre l’autisme- eren la parella ideal per tractar el tema de la solitud, que ja ha aparegut en altres espectacles seus.
La crítica de Victor Giralt Jonama
Solo de dansa abstracte, introspectiu, sobri, elegant, amb un curiós diàleg ballarina-pianista. Molt bé els dos, per cert, i molt curiós el diàleg que s’estableix entre ells. No és un espectacle per a no avesats a la dansa, però.
