No hi va haver sorpreses per començar. Com en el concert anterior a Sevilla, el Boss va engegar amb un clàssic de finals dels setanta, 'Badlands'. Això sí, 45 minuts més tard de l'hora programada. L'organització va esperar que s'omplís l'Estadi, al qual bona part del públic havia accedit després de fer llargues cues. En aquesta gira el Boss ha desplegat una E Street Band potentíssima, sense Patty Scialfa, però ampliada amb violí, tres coristes i una secció de metalls de cinc músics. Amb aquests arguments, 120.000 wats de sò i llum i la seva entrega tradicional, es permet cobrir un temari extens inclinat en una primera fase cap al nou disc, al qual pertany aquesta peça de sonoritat celta, 'Death to my hometown'. Va dirigir-se al públic reiteradament en català, amb picada d'ullet als "indignats" inclosa; va fer pujar una nena a cantar en un dels moments més emotius, i com estava en el guió, va recordar el saxofonista Clarence Clemons, el nebot del qual, Jake, el substitueix. Al tram final van sonar temes mítics 'Born to run', 'Dancing in the dark' o 'Bobby Jean'i va deixar, un cop més, la concurrència plenament satisfeta. "Fantàstic l'entrega que té, i pensar l'edat que té, com moure gent de totes les edats." "Demà hi tornen i no sabem què tocarà perquè ho ha tocat tot i ha sigut espectacular." "Les emocions que hem compartit avui amb aquest home han sigut impressionants i jo ja em puc morir en pau. Ho dic així de clar." "També vaig anar a Sevilla i no hi ha comparació. A Barcelona la gent ho viu, ell ho viu..." Nou triomf del Boss a Barcelona. L'idil·li del públic català amb ell és tan antic que acaba d'aparèixer aquest llibre, dedicat exclusivament a allò que pensen o han pensat els fans catalans de Bruce Springsteen.

El concert va començar gairebé una hora de retard a causa de les cues i aglomeracions que es van formar a l’exterior de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, perquè només s’havia obert un dels accessos al recinte.