Ja és a les llibreries La fosa abierta, la nova obra de l’escriptora i activista Brigitte Vasallo, un títol que dedica a les vilatanes de Chandrexa de Queixa, municipi de la província d’Ourense des d’on van emigrar els seus pares. Es tracta d’una reflexió sobre la immigració i un homenatge a les poblacions indomables, com defineix aquelles que, en no encaixar en el relat oficial, fan resistència quotidiana.
La portada és del tot il·lustrativa, perquè l’assaig comença amb una analogia entre el fresc de Miquel Àngel El pecat original i l’expulsió del paradís i els immigrants que arribaven a l’Estació de França i que, en el seu moment, va retratar el fotògraf Xavier Miserachs. “Hi ha la idea que el migrant ho és perquè ha comès algun pecat original, perquè no ha treballat prou o perquè és pitjor. Que la seva descendència ha de pagar aquesta culpa”, teoritza Vasallo. “És una trampa pensar així perquè el relat amaga que hi ha una correlació entre que uns territoris estiguin empobrits i uns altres, enriquits”, afegeix.
“Hi ha la idea que el migrant ho és perquè ha comès algun pecat original”
Les “sales de màquines” de cada país
Un mantra recorre La fosa abierta, la qüestió segons la qual els qui migren ho fan perquè són pobres. “La resposta que jo tenia és que es migra perquè s’és pobre. Però la pregunta és per què s’és pobre i com i qui ho ha provocat. Tot és el resultat d’un procés”, explica l’autora.
En l’assaig també hi apareix el concepte sales de màquines que té cada país. La de Catalunya, per exemple, són les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, territori de parcs eòlics, centrals nuclears, plantes petroquímiques, centrals hidroelèctriques i abocadors. “Desafortunadament cada país té la seva sala de màquines, perquè la modernitat industrial ho ha decidit així. Per fabricar una energia que qui la necessita són les grans ciutats”.
L’assaig està vertebrat per unes cartes que Vasallo, cercant informació de la seva mare, va escriure a Gilles Charmat, un nen de qui va tenir cura la mare de l’escriptora quan treballava d’empleada domèstica a França.
Aquestes cartes, malauradament, no van tenir resposta. “Tot plegat em va brindar l’oportunitat de fabular. Si les classes dominants inventen la nostra història, jo també puc inventar la d’aquest senyor”, afirma.
Escriptora i activista
Brigitte Vasallo (Barcelona, 1973) és autora, entre d’altres, dels assajos Pensamiento monógamo. Terror poliamoroso, Lenguaje inclusivo y exclusión de clase i Tríptico del silencio. El exilio sin nombre. Filla d’immigrants gallecs, ha viscut a França i el Marroc. Està considerada una veu insubornable del pensament contemporani català, especialista a posar llum, i el dit a la nafra, en qüestions com el vincle del racisme amb el masclisme, la qüestió de classe i el pes de l’origen en l’entorn social.
