compartir
L’exposició “Fabular paisatges” invita l’espectador a recórrer-la deixant que vagi prenent forma a mesura que es visita. La mostra insta el visitant a dir la seva en la construcció dels discursos dels museus, que en la modernitat es van fer a mida de les elits governants i van excloure moltes veus. Fins al 5 d’octubre es pot veure aquesta proposta, que es desplega en dues seus, el Pavelló Victòria Eugènia i el Palau Moja, amb més de 40 artistes actuals així com obres, documents i arxius que van des del segle XIII al segle XX i provenen de col·leccions públiques i privades.
Per a l’ànima del projecte, Manuel Borja-Villel, el compromís de l’art actual per fer aflorar les veus i l’imaginari dels que no estan representats en els museus moderns és un model a seguir per dissenyar els museus del segle XXI.
Per això inclou la proposta en un discurs decolonial, que convida a una transformació profunda de la institució museística.
“Aquest projecte qüestionaria un museu que s’inscriu en una societat colonial, en una societat violenta, en una societat que se basa en la construcció d’una ficció. El que fem aquí és entendre que hi ha altres formes possibles de coneixement i de governança.”
Les tradicions orals són un exemple de les realitats que han quedat relegades per les narratives modernes i també dels col·lectius més marginals, que la mostra reivindica, com el projecte de l’associació de dones adrianes del barri de la Mina.
El paisatge és un dels gèneres artístics que es revisen, buscant relacions entre obres modernes i mirades com les de Paula Artés, que s’hi aproxima a partir de les accions que el violenten, o el treball més autobiogràfic d’una instal·lació viva de Dan Lie.
La mostra també parla de com l’Exposició Universal del 1888 i l’Exposició Internacional del 1929, durant la qual es va urbanitzar Montjuïc, van construir un imaginari a mida de l’elit que ens governava i, entre d’altres, analitza el significat del monument a Colom.
Marilyn Boror Bor va ser convidada a fer la seva pròpia versió del monument. Borja-Villel explica que en aquest cas, l’artista “no està interessada a borrar la història, el que l’interessa és resignificar-la“.
També Lola Lasurt revisa el mite modern de la model i l’artista. Ho fa arran de la mort accidental de Consuelo Jiménez, model d’Isidre Nonell, a causa d’una tempesta el 1905. Lasurt vol posar l’accent en com les models eren utilitzades per alguns autors de les avantguardes.
El Palau Moja, un edifici que, com el Pavelló Victòria Eugènia, ofereix capes d’aquest passat colonial que el projecte posa en qüestió, acull les propostes, com la de Jorge Ribalta, tenen més a veure amb la memòria i l’espai públic.
