Afegeix betevé com a font preferida(EFE) Uns cent mil poemes amb versos al voltant de la idea de llibertat han caigut aquest dissabte sobre els voltants de la Catedral de Barcelona des d’un helicòpter, en una acció emmarcada en la campanya “Espanya en llibertat. 50 anys”, per reivindicar la cultura enfront de la violència dels bombardeigs de la Guerra Civil.
L’acció poètica ha volgut rememorar els bombardejos que va patir la capital catalana durant la Guerra Civil i, al mateix temps, ressignificar l’espai aeri, per transformar un espai de violència en un lloc de cultura: els poemes al voltant de la llibertat han caigut en forma de punts de llibre.
Memòria i reparació
Cap a les 20.30 hores de dissabte, un helicòpter va sobrevolar els voltants de la Catedral de Barcelona i va llançar cent mil poemes sobre una de les zones més castigades pels bombardeigs feixistes durant la Guerra Civil. L’acció, batejada com a Bombardeig de poemes, està concebuda pel col·lectiu xilè Casagrande i converteix Barcelona en la desena ciutat que acull aquesta intervenció artística.
La iniciativa ha recorregut abans les ciutats de Santiago de Xile, Dubrovnik, Guernica, Varsòvia, Berlín, Londres, Madrid i Rotterdam. A Barcelona s’ha dut a terme amb la col·laboració de l’Ajuntament i amb la voluntat de transformar un espai marcat per la violència en un escenari de memòria i reflexió col·lectiva.
El pes del passat
Entre 1937 i 1939, Barcelona va patir 1.903 impactes i més d’un milió de quilos de bombes, amb un balanç de més de 2.700 morts. L’aviació italiana va convertir el cel de la ciutat en un laboratori de destrucció contra la població civil, especialment durant els bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938, que van provocar centenars de víctimes mortals en només 41 hores.
El barri de la Catedral va ser un dels més afectats. A la propera plaça de Sant Felip Neri, el 30 de gener de 1938, hi van morir 42 persones, vint de les quals eren nens. Sobre aquest mateix espai hi van caure poemes en català i castellà que evoquen la llibertat, la memòria, la resistència, l’exili i el silenci, en una selecció que ha seguit criteris d’igualtat de gènere i s’ha centrat especialment en autors de menys de 50 anys.
